Dissabte passat l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català celebrà la reunió anomenada Plenari de Tardor. Una reunió institucionalitzada des de fa vuit anys, que serveix com a espai de debat i de reflexió per exposar idees, fer autocrítica i promoure aspectes de millora i/o estratègics per al desenvolupament d’actuals i futures línies d’acció dins de l’associacionisme cultural vinculat a les federacions membres de l’Ens. Així, vam constatar que els aspectes referents a la comunicació d’activitats, a les publicacions i a la UNESCO suscitaven els millors resultats percebuts pel públic assistent i per les valoracions d’una enquesta interna feta prèviament.
Efectivament, un dels pilars fonamentals de la raó de ser de l’Ens, ha estat i és la comunicació, a tots els nivells, de les activitats desenvolupades per les federacions que en formen part. També en l’àmbit associatiu general, l’Ens fa una tasca de recollida d’iniciatives i propostes més enllà de les pròpiament generades pels membres, amb la voluntat de destacar les més interessants pel conjunt de la cultura popular i l’associacionisme. Seguirem incidint en aquest aspecte estratègic per a tots nosaltres.
A més, l’àmbit de les publicacions (Tornaveu, Canemàs, memòries, fulletons específics, etc.) rep bones valoracions, especialment la revista de pensament associatiu Canemàs, la qual obté una molt bona valoració per la seva dimensió cultural de reflexió, i d’anàlisi profunda i acurada del fenomen associatiu, i de les repercussions culturals i socials que se’n deriven.
Per últim, tot el relacionat amb la UNESCO, i específicament amb la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, atrau l’atenció de les organitzacions culturals, que detecten en el ressò internacional una forma d’autoafirmació i defensa d’allò que desenvolupen. Cal destacar que l’avenç al llarg dels darrers anys en els reconeixements internacionals és una demostració de la importància del model associatiu català, que expressa una forma de ser del nostre poble.
Òbviament, també hi ha aspectes a millorar que caldrà entomar. Així, l’Ens es proposa augmentar els espais de debat i reflexió per tal de permetre la interrelació entre federacions i entitats; coordinar cursos i tallers, i ajudar al desenvolupament d’eines de gestió. Aquests són alguns àmbits demanats pels membres de l’organització que caldrà potenciar i desenvolupar amb més intensitat.
Finalment, cal esperonar la implicació de les federacions i la seva aportació específica i proactiva. Al Plenari de Tardor ha quedat palès que l’Ens ha de liderar el desenvolupament d’una llei de l’associacionisme cultural, i esdevenir un catalitzador d’una possible Taula del 3r sector cultural. Aquests són alguns dels àmbits on l’Ens ha de ser-hi present activament, sense oblidar el seu paper d’interlocució amb les institucions i els representants i grups polítics recentment escollits.
Així doncs, i donada la transversalitat de l’Ens, podríem establir un cert paral·lelisme entre les manifestacions que se’n deriven del debat del plenari i les peticions generals que es fan des de la societat civil adreçades als estaments i representants democràtics: espais de debat i reflexió, col·laboració i acords entre els agents actius de les organitzacions, comunicació de què fan i volen fer les entitats i internacionalització de les manifestacions i peculiaritats d’un país com Catalunya que vol desenvolupar-se culturalment i socialment en el marc del segle XXI, on ni tot és com era ni tot serà com abans.
