En aquests darrers mesos el concepte patrimoni cultural immaterial cada vegada és més present dins dels diferents col·lectius del que comunament s’ha anomenat cultura popular i tradicional. Tanmateix, hom té la impressió que no sempre es parla del mateix.
Cal dir, de bon començament, que el concepte Patrimoni Cultural Immaterial està lligat directament a la corresponent Convenció de la UNESCO. Aquest concepte és important perquè es tracta d’un nou enfocament sobre unes realitats, uns coneixements i unes tècniques, que van relacionats amb una nova mirada sobre allò que gira al voltant de la cultura popular, del patrimoni etnològic, del folklore.
Nogensmenys, el fet que es tracti d’una iniciativa lligada directament a la UNESCO ha generat tot un seguit d’expectatives dins del col·lectiu associatiu de la cultura popular i tradicional, en el sentit de cercar aquest reconeixement com a marca de “prestigi” (obra mestra) i no tant com a procés d’identificació, de potenciació i de salvaguarda de manifestacions concretes i úniques.
La mirada del patrimoni cultural immaterial parteix de la idea que hi ha tota una expressió cultural de les societats que està amenaçada, sovint per la globalització, i que cal donar-hi resposta, contràriament a la mirada etnològica que intenta ser asèptica, que vol observar per a estudiar i analitzar amb vocació científica. En aquest sentit, creiem que delegar massa en els experts, sense compartir-hi experiències i coneixements, ens fa sentir menys nostre aquest patrimoni. És del tot necessari, doncs, de tornar a recuperar aquest vincle afectiu i d’identitat.
Una humanitat sense aquesta diversitat de cultures i, per tant, sense aquesta diversitat de patrimonis culturals immaterials és una humanitat més pobra. No es tracta, doncs, tant de reconèixer l’excepcionalitat d’una manifestació cultural concreta, sinó de treballar per la potenciació de la diversitat per tal que aquestes manifestacions no es perdin i de prioritzar les actuacions sobre els elements que puguin estar en perill o amenaçats de desaparèixer.
Ens trobem en un moment que és molt important identificar quin és aquest patrimoni cultural immaterial. Cal tenir en compte, però, que qui decideix què és o no patrimoni cultural immaterial és la comunitat, la gent que manté viu i recrea el patrimoni i no pas els tècnics. En aquest context serà clau la implicació de totes i cadascuna de les entitats de cultura popular, per tal de produir com a primera mesura un inventari del que hi ha i del que tenim per a identificar i sobretot enfortir aquest patrimoni cultural immaterial i, així mateix, generar espais de relació, d’intercanvi i de coneixement mutu entre les entitats (ONG en la terminologia internacional) responsables d’aquest ric patrimoni immaterial català.
Dins d’aquest context el que cal no és únicament “lluitar” pel reconeixement oficial de l’excepcionalitat d’una manifestació cultural concreta, sinó generar processos sinèrgics, de col·laboració, que garanteixin la pervivència i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural immaterial i, en aquest sentit, és bàsica la implicació de les entitats de cultura popular i tradicional com a valedores de la seva pervivència i desenvolupament natural.
1
