Dins el marc de la Fira Mediterrània de Manresa, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires va organitzar una tertúlia amb la presència de coreògrafs com en Xavier Bagà, la Lali Melo, en Lluís Calduch o en Jordi Rubio, els quals moderats per Josep Maria Guentes, van parlar del llegat dels mestres coreògrafs Lluís Trullàs, Albert Sans, Salvador Melo i Joan Serra. Carles Masjuan, president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, hi va assistir i en el Punt Informatiu, és a dir, la revista de l’Agrupament, pertanyent al mes de novembre, signa un article on defensa quatre de les principals idees que en va extraure.
Exigència
“Aquests mestres eren exigents amb ells mateixos i exigents amb els balladors. Feien repetir i repetir fins que el ballador ‘donava’ el que s’esperava d’ell. Treball intens, continuat… Tenien una idea molt clara de què volien i insistien fins que ho aconseguien. Si no n’hi havia prou amb dos assaigs setmanals, se’n feien tres o durant el cap de setmana. Algú es queixava que, avui, aquesta exigència, és molt difícil de ser assumida pels balladors”, explica Masjuan, tot afirmant que hi va haver la plena coincidència de tots els integrants de la taula rodona en aquest aspecte.
La llibertat de l’expressió
L’actual president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires destaca l’origen en el si de la dansa tradicional catalana i que “de mica en mica van descobrir la necessitat d’expressar els sentiments i les emocions amb més llibertat”. “Això els fa explorar nous camins, noves formes. Alguns per trobar aquests nous camins, s’endinsen en la dansa clàssica, altres en la contemporània. Els adjectius ‘tradicional’ i ‘catalana’ van perdent pes i el guanya el substantiu ‘dansa’. Fan dansa.”.
Mirar, aprendre
L’autor de l’article traça un paral·lelisme en com tots aquests mestres van mirar i aprendre d’altres arts com el cinema, el ballet i la música, que “són espais que els permeten obrir horitzons per incorporar sensibilitats”.
Capacitat d’adaptació i reivindicar el seu llegat
Masjuan proposa en l’últim punt de l’article mantenir viu el llegat dels mestres, essent capaços d’adaptar les seves coreografies en l’actualitat, però mantenint-ne l’essència. “Si avui volem posar dalt de l’escenari la coreografia d’alguns d’aquests mestres, caldrà fer l’esforç de recrear-la amb la sensibilitat del segle XXI. Les coreografies han de ser les mateixes. Però amb això no n’hi ha prou. Hem de ser fidels al sentit, a la intenció, i fer-les actuals”. Serà així com es mantindrà el llegat de tots ells. “Entre tots hem de fer l’esforç de recollir i divulgar el que tenim: vídeos, descripcions coreogràfiques… l’Espai Espona de Sant Cugat pot ser un bon lloc per recollir i indexar aquest material”, conclou Masjuan.
Podeu trobar l’article sencer a la pàgina 4 del Punt Informatiu, fent clic aquí.
