La realitat ens demostra dia a dia que existeixen desigualtats molt esfereïdores entre homes i dones: en el món laboral, en el familiar, en altres àmbits…i també en l’àmbit de la cultura. L’associacionisme és un agent social de primera magnitud que comparteix, juntament amb molts altres sectors que fan que una societat avanci i sigui rica, valors com la cohesió social, la participació activa o una manera cívica d’expressar-se i de relacionar-se entre homes i dones. Per aquests motius creiem que és necessari que els col·lectius de cultura popular es plantegin la promoció de la igualtat efectiva entre gèneres. Que se la plantegin, se la creguin i, en conseqüència la puguin posar en pràctica.
Hi ha qui pot considerar que no és correcte barrejar l’oci, la festa o altres formes de la cultura popular amb reivindicacions de caràcter ideològic o polític. És una idea estesa, i la millor manera de bastir ponts amb totes les persones que es fan seves aquestes idees és raonar diversos punts. En primer lloc, la cultura popular no és només oci. La festa és important, però la cultura popular, i per extensió l’associacionisme, formen part d’una manera de relacionar-se, en la qual la festa, és el factor més visible, i potser fins i tot, destacat, però de res serviria que les entitats no disposessin d’una estructura al darrere; una estructura que no només fa possible la festa sinó la gran quantitat d’activitats (tallers, conferències…) que les entitats duen a terme per voluntat pròpia, per compromís social, per convenciment.
També és rellevant destacar que entorn de la festa, i de la cultura en general, s’hi mouen empreses de diferents característiques. I en l’àmbit laboral la bretxa salarial entre homes i dones és superior al 20%. Un altre element a tenir en consideració té a veure amb el fet que la desigualtat de gènere s’expressa també en els usos dels espais públics: la sexualitat -i també l’ètnia- condiciona l’accés i la mobilitat a l’espai públic, que és el lloc de la celebració. No menys important és el fet que les diferències entre les eleccions de dones i homes, i la manera com s’han reconegut unes i altres, afecten la decisió sobre els béns patrimonialitzats i la funció que té el patrimoni en la comunitat, la forma com s’administra i la seva representació.
D’altra banda, hi ha una distància tan gran entre política i partidisme, que cal entendre que seran comptades les vegades en què els dos mots coincidiran. Una altra cosa és que sovint es voldran assimilar els dos conceptes; acció gens innocent. Fer política és encarregar-se de la polis, de la nostra societat. I és innegable que l’associacionisme va d’això. Evidentment que és festa, és diversió, i potser fins i tot, és conèixer la parella i els amics amb qui les nits es faran curtes. Però també és innegable que l’associacionisme és un agent cívic, una escola de ciutadania, i que la seva expressió és com és perquè vol representar un paper a l’auca de la societat.
Segons dades de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, entitat editora de Tornaveu, les dones només representen el 30% dels membres de les Juntes Directives de les entitats culturals de segon i tercer nivell (federacions i confederacions). Una xifra completament insuficient per un moviment, l’associatiu, que desitja ser una font de cohesió i una eina de progrés. Unes dades que ens han d’empènyer a fomentar la participació decidida de les dones en els àmbits de la gestió i la direcció de les entitats. És ben cert que hi ha moltes dones que comparteixen diferents expressions populars de la festa o en sectors associatius, però ara han de fer el pas, i els homes vénen obligats a fomentar-lo, en participar directament en els òrgans de decisió de les entitats.
Així doncs, els col·lectius de cultura popular tenim una gran responsabilitat per visualitzar la igualtat efectiva a llocs tan emblemàtics per a la festa i les entitats com ara l’espai públic. Els carrers i a les places dels pobles i ciutats, molt abans que en els despatxos de les institucions o les entitats, són un lloc idoni per visualitzar més ràpidament els canvis socials. Aquesta és una manera àgil i directa per a gaudir de la presència de la dona en l’entorn de la festa, que l’hem de fer habitual i extensiva en totes les manifestacions de la cultura popular. Però no oblidem la veritable raó de l’equitat entre gèneres a la qual, de debò, ens volem afegir: igualtat social entre homes i dones en tots els aspectes i en tots els àmbits de la nostra societat.
Avui, Dia de la Dona Treballadora, però també durant tot l’any, hem de recordar que la cultura popular no pot definir-se amb aquest qualificatiu si relega—moltes vegades de manera inconscient, fruit de les rutines imposades—el 50% de la població que l’ha de construir. Una reivindicació com la igualtat efectiva als col·lectius de cultura popular no hauria de ser aliena a un col·lectiu, nosaltres, la cultura popular i l’associacionisme que esdevé un agent social i de progrés en la nostra societat
