Defensor d’un socialisme reformista, durament criticat durant la transició per l’hegemonia de l’esquerra comunista, Josep Pallach va ser un referent en la lluita antifranquista, que amb la seva mort prematura a 57 anys, només dos dies després de ser proclamat secretari general del Partit Socialista de Catalunya, no va poder veure culminat el seu somni de bastir un projecte socialista català que creia en una Espanya federal.
En el document, En el centenari del seu naixement. Josep Pallach: un polític que es va avançar al seu temps, Baltà remarca que Pallach era considerat “un destorb important per als projectes de l’esquerra marxista que volia entrar en el ja pròxim procés electoral amb un front del treball, davant del qual el polític figuerenc plantejava un gran bloc de centreesquerra que posava com a primer objectiu recobrar l’autogovern”, fet que, segons Baltà, “l’exposava a les canonades de l’esquerra radical. S’havia convertit en l’home a abatre”, relata el periodista. També explica com Pallach va ser víctima de “les tàctiques de desprestigi i difamació, que es van aplicar als dirigents i els militants del Partit Obrer d’Unificació Marxista, abans, durant i després de la Guerra Civil; una persecució que ja havia patit, a partir de la seva militància juvenil en el Bloc Obrer i Camperol, cosa que el portà a militar a les Joventuts Comunistes Ibèriques”.
Pere Baltà repassa també el seu pas pel front l’hivern de 1939, on va arribar amb les lleves del biberó, i com a partir de l’any 1943 Josep Pallach comença a participar en la gestació del Moviment Socialista de Catalunya, però és detingut i empresonat a Salt.
L’article també posa el focus en el seu vessant personal, familiar i com a pedagog a l’Institut Pilot Lycée de Montgeron amb la seva dona, exiliats a l’Estat francès: “El Josep Pallach pedagog, que s’inicià al bell mig de la Guerra Civil improvisant classes per a infants refugiats i s’ha desenvolupat cursant els estudis corresponents tant a Montpeller com a la Sorbona, es troba que al Lycée de Montgeron la pedagogia es basa en un bon coneixement de l’infant per fer possible l’orientació escolar, la coordinació de les matèries, treballar de manera que l’alumne adquireixi el seu propi mètode de treball, donant importància a les disciplines artístiques i fomentant un clima de confiança”, escriu Pere Baltà.
L’article també repassa l’experiència del Moviment de Regidors Democràtics: “Era l’inici d’una acció que posteriorment s’anomenaria dels regidors democràtics, a la qual anys després s’anaren incorporant les diferents opcions que havien de protagonitzar la transició a la democràcia a Catalunya. El Prat i Terrassa van ser el laboratori de l’experiment electoral i des d’ambdues ciutats s’escampà posteriorment arreu de Catalunya”.
Malgrat la intensitat amb què es va consolidant en la vida universitària, Pallach no ha deixat de concretar projectes polítics que l’obliguen a recórrer territori, tot relligant afinitats i creant la xarxa de contactes que el 1974 esdevé el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC), un capítol de la seva vida política que Pere Baltà també ressegueix al detall en aquest article. “Pallach no parava d’explicar que el primer objectiu immediatament després de conquerir la democràcia era Catalunya”, apunta.
De fet, Pere Baltà repassa des del naixement de Pallach fins a la seva mort, desgranant detalls de la seva vida personal, professional i política que donen una idea de la complexitat i riquesa d’un personatge clau en la història contemporània de Catalunya.
