VIA FORA!
Des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, els que atrets d’una manera o altra per la política es desviuen pel seu poble, i els que en viuen, destralers o desmenjats, diríem que van tirant; uns, engiponats amb un possibilisme tronat, per molt que pretenguin perfumar-lo amb aromes del nou segle que s’acosta; altres, desafiant els sords amb xerrameca de llamps i trons i pedregada seca, corsecats amb verí que no compta amb fibló, tan llampants com innocus, tiren pedres al propi terrat —un terradet de vidre que es pensen que és dels altres.
Els primers van donant gat per llebre, però cacen. Els segons, a so de tabals, en comptes de caçar llebres les allunyen. I, entre cants de sirena i esgarips de la rauxa, costa molt d’adonar-nos que els vaixells no són fets per surar sobre el mar sinó per arribar a bon port, amb la càrrega.
«Política vol dir pedagogia» va dir el mestre, però els que ens vam ficar aquesta sentència ben endins del cor i del cervell tenim massa esculls a l’entorn per no témer de ser nàufrags. Malgrat tot, no habitem un desert; no pas tot són miratges. Moltes veus, si s’ajunten en un conjunt harmònic formen una coral. Cal saber què volem i saber què diem, i saber fer camí. Si pot ser fer drecera. La marrada, però, alguns cops salva de l’estimball.
Ni porucs ni fatxendes, vulguem l’impossible, però raonem-lo. Raonem-lo fins a fer-ho palpable, fins a fer-ho visible a tothom; fins i tot als barons de la santa prudència. Més enllà dels llampats siguem veu i camí; veu que llaura el camí i camí que transporta la veu fins al límit.
Pedagogs, raonem sense brams ni esgarips. Ajuntant voluntats refusem el pamflet visceral. Parlem clar, ajuntant arguments i fermesa. Més enllà dels farsants, dels porucs i els llampats trobarem el demà nacional català: la nació serà lliure.
