Editada pel Centre Cultural Català del Vallespir, ens arriba la darrera edició de Vallespir, el número 6, corresponent a l’hivern del 2010. Trenta dues pàgines a tot color. Els escrits (en català) es poden llegir en francès a http://portal-vallespi.cat/vallespir_pres.htm
El «Correu amb el Lector», que és una porta oberta al diàleg sobre la darrera edició de la revista, planteja els continguts immediatament després del sumari. La pàgina editorial presenta els continguts, que denoten una estreta relació amb les comunitats catalanes al sud del Pirineu. Les «Paraules del Director» —com es titula el que seria un text editorial— parlen del setantè aniversari de la Retirada de les tropes republicanes l’abril del 1939, de l’Any Albéniz organitzat per la vila de Camprodon, «Figueres, capital de la cultura catalana», en la qual la gent del CCC del Vallespir participa amb la constitució de les Parelles Lingüístiques Transfrontereres. Temes a què la revista dedica articles específics.
«Sembla que a la Catalunya Nord hi hagi unanimitat sobre el nom de la Retirada mentre que al Principat, i començant per la Jonquera (que ha inaugurat un Museu de l’Exili magnífic), es prefereix parlar d’exili», comenta el director i, sense proposar-s’ho, ens convida a recordar que a Camprodon hi ha el Centre d’Estudis de la Retirada, amb una exposició permanent molt visitada des de fa dos anys. «No hi ha dubte que aquells que l’han viscut i patit —explica Gentil Puig, donant una de les claus dels continguts de la revista, recordant que és fill d’un republicà i rabassaire, ja que tenia quatre anys en passar el Portús, per a començar un llarg exili— […]. Reconec que el nom de la Retirada representa per als nord-catalans un esdeveniment que els va marcar, en rebre els seus germans republicans en una situació tan dramàtica, que encara els commou. Per això hi ha hagut tants actes sobre la Retirada al Vallespir i a tota la Catalunya del Nord. I és necessari perquè els joves desconeixien què va passar. El monument de la Vajol amb la nina amputada d’una cama els ha fet entendre tot el drama i la tragèdia de tot un poble.»
El text és un bon pòrtic per a endinsar-nos en la lectura dels continguts que s’inicien en unes pàgines literàries amb el record d’Edmond Brazès (1893-1980) i a la divulgació de Joan Daniel Bezsonoff (Les amnèsies de Déu, Edicions Empúries). A continuació l’historiador Andreu Balent ens parla del guerrillers espanyols al Vallespir a la tardor del 1944 i Miquel Ruquet explica la història de dos desertors de la Gran Guerra (1914-1918). Gentil Puig treu del pou de la història el jove esperantista i anarquista Paul Berthelot, que fou a Ceret els anys 1903-1907, el mateix Gentil Puig analitza l’obra de l’escultor Arístides Maillol. La lingüística és a càrrec de Joan Pau Escudero. Valguin aquests textos per a destacar alguns dels magnífics treballs que junts donen un nivell considerable a la revista.
