El Dia Internacional de la Sardana que es celebrava el passat 19 de juny preocupa en el context de la darrera edició de «Som», on un estudiós tan experimentat del sardanisme com és Robert Roqué explica que la celebració de l’esdeveniment queda molt opaca. «No es pondera com cal», afirma, «i fins i tot, alguns organitzadors i cobles ho ignoren.»
No es conforma a expressar la seva opinió i anuncia que ha fet una enquesta entre quaranta entitats sardanistes i una vintena de cobles i assegura que el resultat fou, si no decebedor, migrat: «La majoria d’entitats sardanistes sabien perfectament que el 19 de juny se celebrava el Dia Universal de la Sardana, un 25 % feien algun acte per aquest motiu, moltes vegades bo i aprofitant que feien audició de sardana o aplec hi programaven la sardana recomanada i poca cosa més; quant a les cobles enquestades, el 85 % ni tan sols sabien que era el Dia Internacional de la Sardana.»
Llegint la columna de Jordi Puerto sabem que ha enllestit l’apèndix del «Diccionari de cobles», que aviat afegirà de segur a la seva extensa bibliografia. I, en mig del repàs que fa de l’actualitat sardanista que li és propera, però, ens porta a les pàgines de la revista les acampades dels indignats, que justifica afegint-hi una amplíssima majoria silenciosa, i acaba fent notar la presència de grups antisistema que molestaven el veritable sentit de les propostes cíviques. En algun moment, diu: «Jo vinc d’uns temps en els quals l’individu havia de fer previsions per al seu esdevenir. Fou d’aquesta manera que aparegueren en el país un gran nombre de cooperatives i “montepíos” de previsió social, jo vaig ésser comptador d’un d’ells durant força anys, concretament fins a la seva desaparició: Rectitud i Justícia era el seu nom.» Puerto corrobora la relació entre la cultura i el progrés social, cosa que caldria repetir tantes vegades com fos possible perquè s’ha oblidat…
Josep Vinaròs informa que Ramon Noguera ha estat nomenat Fill Predilecte de Puig-reig. Damià Daviu entrevista Francesc Botet, sardanista i fotògraf. Joan Parnau ha estat distingit amb la Rosa d’Or de l’Agrupació Sardanista Floricel d’Anglès. En una extensa crònica de viatges, Ramon Soriano ens porta a Dubai amb els Dansaires del Penedès ballant en el marc gairebé insòlit de la ciutat del desert. Després, la revista ofereix un extens noticiari i, entre les notícies, informa d’una gran pèrdua, la de Sebastià Gràcia, de Lleida.
«Lo Sebastià» titula Joan Domènech i Moner la seva columna de la tercera pàgina: «En Gràcia era un personatge singular i, dins d’aquesta singularitat, hi havia un català de pedra picada, un gran dinamitzador cultural, un defensor acèrrim de la sardana, un organitzador imparable, un patriota de cor.»
En Robert Roqué, ara que té a la impremta el llibre «Comunicadors i organitzadors», aprofita els seus fons per a fer-li una extensa biografia, de la qual extraiem aquest paràgraf: «Quan [Sebastià Gràcia] deixava la feina, era llibreter, en una botiga al davant de la Paeria de Lleida, no parava la seva activitat: preparar programes de ràdio, escrits als diaris, programacions d’activitats sardanistes. Fou un home d’un caràcter fort, decidit, lliurat a la sardana.» Ricard Jové encara hi afegeix: «Sota l’impuls de persones com en Sebastià Gràcia el país es va anar refent de tantes malpensades.»
