La literatura popular és farcida de referències a la mort i els rituals que l’acompanyen, i malgrat que moltes festes populars han introduït elements de modernitat que en ocasions en distorsionen el sentit original, el cert és que en la majoria es preserva la unió del sentiment identitari, festiu i religiós. El número 26 de la revista de música i cultura popular Caramella (gener-juny de 2012) dedica el seu dossier central a parlar de la mort i el més enllà, i analitza la presència de la religió i la mort a les festes populars i la literatura popular dels Països Catalans. Per exemple, el cant dels goigs de la devoció local segueix essent present en moltes ciutats i pobles, tot i la gran sacralització que s’ha produït a les grans ciutats. El document, d’una quarantena de pàgines, inclou articles sobre la religió popular al segle XXI; els éssers fantàstics i els viatges de l’esperit; les ànimes i el purgatori en l’imaginari popular valencià; les bruixes, bruixots i follets a les rondalles mallorquines, o una aproximació històrica i antropològica a la mort.
Aquest exemplar de Caramella també dedica un espai a parlar a fons de la processó de Berga, el Ball de Cintes de la Garriga i els ministrers a Catalunya, a més de recordar els set anys de Trobades Escolars de Música Tradicional al Ripollès. Per la seva banda, Josep Vicent Frechina convida el lector a viatjar fins a Sardenya per descobrir una de les tradicions folklòriques més arrelades a l’illa, la gara a chiterra, és a dir, la competició de guitarres, una mena de marató de cantadors acompanyats de guitarra que s’allarga entre cinc i sis hores. Es tracta d’un gènere que s’ha anat constituint al llarg del segle XX, amb origen a les regions de Logudor, Anglona i la Gal·lura, a mesura que s’ha tradicionalitzat el seu ritual interpretatiu. És, segons l’autor del reportatge, una combinació de veus sardes i guitarres sicilianes d’expressivitat única.
I encara un tercer document d’alt interès en aquest número, sobre la marca Torres de Quart, una empresa que ha esdevingut la porta d’entrada al món dels caliquenyos. Gestionada per tres dones, una mare i dues filles de Torrent (Horta Sud), dóna feina a una cinquantena de dones i a un sol home. La revista proposa un viatge per descobrir el procés d’elaboració d’aquests cigars i per l’evolució de les relacions socials que s’estableixen amb un cigar entre els llavis. Conscients que s’introduïen en un món dominat pels homes, aquest trio femení ha fet front a les convencions per consolidar una empresa nascuda el 1997 i que avui domina aquest sector a casa nostra.
