Coneixem les cançons que cantaven els nostres avis o quines eren les peces més escoltades al carrer, a casa o a la ràdio? Algunes han sobreviscut al pas dels anys, però d’altres menys conegudes o pròpies de territoris molt delimitats han quedat amagades a la memòria dels més grans o abandonades en cassets o vídeos emmagatzemats en caixes. El blog Cançons i música dels avis http://musicadelsavis.blogspot.com/, creat per Albert Massip Pinatella, posa a disposició de tothom el seu treball de recerca sobre cançons populars que s’havien cantat en diversos indrets de les comarques gironines, amb una incidència especial al Pla de l’Estany. Neix amb la intenció de recopilar aquest patrimoni i contribuir a la seva dinamització i difusió.
Massip explica a Tornaveu que, de fet, el blog “dóna continuïtat a allò que van iniciar molts folkloristes a finals del segle XIX, que es va continuar de forma irregular durant el segle XX i en el que encara ara es treballa. Actualment tota aquesta feina s’està fent sota el paraigua de grups de recerca folklòrica o de la mateixa administració. Per exemple, la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura disposa d’un bon arxiu -poc conegut pel públic general- de material recollit a partir d’entrevistes arreu del territori”. Per aquesta raó, l’autor ha concebut el blog com un espai obert a noves col·laboracions, on tothom qui ho vulgui pot col·laborar aportant cançons i músiques populars i tradicionals catalanes que recorda la gent més gran de les comarques nord-orientals de Catalunya. Així, Massip fa una crida a animar “els avis i àvies, i si pot ser, besavis i besàvies, a tenir un conversa, recordar i permetre gravar els seus records sobre què escoltaven de joves”. També es pot col·laborar amb el blog Música dels avis fent arribar cintes velles de casset o VHS on aparegui algú cantant o tocant.
Albert Massip alerta que part d’aquest patrimoni cultural pot perdre’s amb facilitat: “Alguns avis han cantat algunes cançons que han perdurat fins avui perquè van estar difoses per ràdio, cuplets sobretot, de caire molt metropolità barceloní, i, per tant, van estar enregistrades i solen tenir un o diversos autors. Però hi ha unes quantes cançons, menys urbanes i més rurals, que només són a la memòria de la gent perquè s’anaven transmetent gairebé només de pares a fills en ambients de treball, de festes o de lleure”.
L’autor del blog ja ha recuperat una quarantena de cançons mercès a la seva recerca i a la col·laboració d’una vintena de persones. Entre els títols recuperats, hi ha Amor al fill davant el perill; Cançó del rossinyol; El petit vailet; El pardal o Nena, maca, baixa a obrir. A banda de totes les lletres que hi ha transcrites, les cançons també es poden escoltar, i també hi ha dades sobre el context en què es cantava la cançó, ja fos al carrer, a casa, per festes o fins i tot a les fàbriques.
