Dijous 27 d’octubre (19:00h), la Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani, associada a la Universitat de Girona, commemorà el vint-i-cinquè aniversari de la mort del seu impulsor. L’Auditori Josep Viader de Girona (Plaça de l’Hospital, 6) albergarà una trobada que es preveu molt emotiva. Josep Maria Terricabras glossarà un “Retrat de Josep Ferrater Mora” i llegirà una mostra dels seus textos. Com a preludi, els assistents escoltaran sis lieders de Richard Wagner i Friedrich Nietzche, a càrrec de la mezzosoprano Georgina Reyner i la pianista Tània Parra.
Durant la commemoració, Clifford Blain Cohn, en representació de la Foundation Ferrater Mora de Pensilvània, atorgarà els III Premis impulsats per la càtedra. En anteriors edicions, els guanyadors foren Òscar Huerta per l’obra La filosofia moral de Josep Ferrater Mora (2007) i Josep Borrell Bueno per l’assaig Del silici a la raó. La xarxa com a continu en l’emergentisme de Ferrater Mora (2011). Enguany, amb l’objectiu de difondre la figura i pensament de l’homenatjat, la Càtedra Ferrater Mora ha convocat dues categories inèdites: guió i il·lustració. Josep Postells és el premiat en la primera categoria, gràcies al text El millor filòsof del segle XX. El guanyador en la modalitat “il·lustració”, al qual se li atorgarà la responsabilitat de fer un còmic sobre el pensador català, es farà públic en la mateixa entrega de premis.
La figura de Josep Ferrater i Mora
La figura de Josep Ferrater i Mora (1912 – 1991) es reivindica per si mateixa. Considerat per a molts el filòsof català més important del segle XX, és conegut per haver ideat un sistema de pensament anomenat “integracionisme”. Segons aquest plantejament, les dualitats entre conceptes oposats no poden plantejar-se com antagonismes absoluts. La diatriba entre naturalesa versus raó, ànima contra cos, o llibertat envers determinisme, no pot presentar-se com absoluta. Existeixen punts de trobada, defensava Ferrater i Mora, entres unes realitats considerades erròniament com a maniquees. Aquests conceptes, defensa el filòsof barceloní, determinen en quines direccions s’encamina la realitat, però no permeten fer-ne un retrat complet.
Com a combatent en el bàndol republicà durant la guerra civil espanyola, Ferrater es veia obligat a exiliar-se a terres americanes. En aquest periple, exercí com a professor a la Universitat de la Habana (1939 -41), la Universitat de Santiago de Xile (1941 – 1946) i en el Bryn Mawr College de Pennsilvania (1949 – 1981). Una experiència internacional que el va ajudar a enfrontar-se amb les teories filosòfiques imperants de l’època, i cultivar una extensa gamma de disciplines: història de la filosofia i la cultura, teoria del coneixement, lògica, ètica de la ciència, etcètera.
Els primers textos del filòsof barceloní ja manifesten la impossibilitat d’enfrontar-se a les problemàtiques filosòfiques des d’una perspectiva nacional. Coherent amb aquest plantejament, rebutja definir quins són els trets característics de la filosofia catalana. Un posicionament que no l’impedeix escriure Les formes de la vida catalana (1944), una obra de plena vigència per entendre el conflicte de mentalitats entre castellans i catalans. Per Ferrater i Mora, els quatre elements simptomàtics del caràcter català són la continuïtat, la mesura, la ironia, i el seny. Aquest darrer concepte té molt valor, tal com demostra el següent fragment de Les formes de la vida catalana, en el sistema de pensament integracionista: “l’home assenyat és aquell que no renuncia ni a la salvació ni a l’experiència, i que pretén sempre establir entre ambdues tendències oposades i enemigues una fecunda integració”.
Josep Ferrater i Mora va ser un filòsof fecund i influent. Els seus escrits a la Revista de Catalunya eren molt esperats. Visqué els darrers deu anys de la seva vida (1981 – 1991) a Barcelona. Durant aquest darrer període, fou condecorat com a Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona, Creu de Sant Jordi (1984) i dirigí la Càtedra Josep Ferrater Mora de la Universitat de Girona(1989) en els seus primers compassos de vida.
