Tornaveu
Quan la cultura popular esdevé patrimoni intangible

Però quan canvia aquesta concepció de l’antropologia? A partir dels anys noranta, quan es desactiva el concepte de classes socials i la UNESCO introdueix el concepte de patrimoni etnològic immaterial, que remetia a la institucionalització de produccions culturals acreditables. Aquest nou referent i les seves implicacions van ser assumides per l’antropologia acadèmica i científica de manera acrítica.

Justament aquesta transició és la que vol estudiar el simposi organitzat pel Grup Cultura Popular i Conflicte /ICA i Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials/UB, que tindrà lloc aquest 28 d’octubre a partir de les 10.30 h al Campus Raval de la UB. El simposi, d’entrada lliure, recollirà testimonis d’una generació d’antropòlegs i antropòlogues que fa quatre dècades van fer aportacions rellevants a propòsit d’una idea de cultura popular actualment, en bona part, desactivada. I compartiran reflexions amb investigadors que ara han fet aportacions teòriques sobre els continguts i límits del concepte de patrimoni etnològic.

El programa, farcit d’experts

La jornada començarà amb la xerrada De ‘gent de pet i rot’ al patrimoni immaterial: Etnografia i subalternitat al món casteller, a càrrec de Mariann Vaczi, de la University of Nevada. Després, Dolores Juliano, Jesús Contreras, Honorio Velasco i Isidoro Moreno conversaran sobre l’epígraf Hi havia una vegada el poble. De la cultura popular al patrimoni intangible.

A la tarda serà el torn de Miguel Doñate, Mireia Guil i Albert Moncusí, que tractaran el tema Vida, mort i resurrecció dels conceptes. Folklore, cultura popular, patrimoni. I la jornada clourà amb la xerrada Patrimoni, de qui?, a càrrec de Camila del Mármol, Eloi Sandrós i Rafel Folch.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa