Les primeres dades sobre les puntes catalanes daten del segle XIV i, si hem de fer cas de l’imaginari popular, la primera puntaire va ser la reina Elisenda de Montcada, segona esposa de Jaume II. Les puntes eren molt preuades a la cort medieval i els nobles les lluïen en el seu vestuari com a signe de distinció. Així ho explica l’historiador Daniel Garcia en el seu treball Les puntaires. La manufactura rural com a qüestió d’identitat.
L’època daurada de les puntes va des de la segona meitat del segle XIX fins al primer terç del XX. Coincidint amb la major expansió del tèxtil industrial, que funcionava amb les mides estàndards que avui coneixem com a talles, el negoci dels complements manufacturats de caràcter creatiu -com són les punte-s era moda. A la imatge hi apareixen noies de l’escola de Puntaires d’Arenys de Mar, en una mostra que es va fer el 1948 al carrer de l’Església d’aquest municipi.
Avui dia, el món de la punta al coixí viu una època de ressorgiment i de nova vitalitat arreu de Catalunya. Les puntaires organitzades com a entitats en un ampli reguitzell de pobles de la nostra geografia constitueixen, com apunta Daniel Garcia, “un referent identitari indiscutible i un puntal del teixit associatiu dels pobles”.
