“Que la tasca de Martí Gasull i Roig -activista de Plataforma per la Llengua que va morir en un accident al Nepal mentre practicava excursionisme- serveixi per inspirar i també reconèixer a totes aquelles persones i entitats que treballen a favor de la llengua catalana”. És l’objectiu del Premi Martí Gasull i Roig, convocat per la Plataforma per la Llengua i que enguany arriba a la tercera convocatòria amb tres finalistes.
El primer, cerveses Moritz, una marca fundada el 1856 per l’alsacià Louis Moritz Trautmann i molt vinculada a la ciutat de Barcelona, on ha tingut una presència destacada durant el darrer terç del segle XIX i tota la primera meitat del XX. Després d’un parèntesi de tres dècades, el 2004 es torna a rellançar una marca Moritz renovada. A Barcelona, el 2009 reobria el clàssic Bar Velódromo i el 2011 s’obrien de nou les portes de la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni. El compromís de Moritz amb la llengua catalana s’ha fet present des de la normalitat del seu ús. Així, el català és la llengua d’ús corporativa i això es tradueix, entre d’altres, en la publicitat i en l’etiquetatge dels seus productes. D’aquesta manera, Moritz és exemple de bones pràctiques en la introducció de la llengua catalana a l’àmbit socioeconòmic.
El segon finalista és Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, una entitat cívica formada per 29 associacions comarcals que treballen per la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià, però també en música, cinema, literatura, cultura popular, multiculturalitat i voluntariat lingüístic. Escola Valenciana ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.
I el tercer candidat és l’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané i Riera, en reconeixement a tota una vida centrada en l’estudi i l’ensenyament de la llengua catalana. Ha fet classes de català per a adults i ha publicat diversos volums de qüestions lingüístiques com també de rondalles i contes populars. Ha estat redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort, referent en la dinamització de la literatura infantil i juvenil en català des de la dècada dels seixanta. En aquest àmbit ha estat traductor de còmics tan populars com Els Barrufets, ha fet adaptacions de contes com El soldat de plom i La Caputxeta vermella i ha impulsat també l’existència de pel·lícules infantils en llengua catalana.
El premi és obert a la votació popular, que es pot fer a través del web
