Com s’avança en el subtítol, l’autor proposa una recopilació historiogràfica dels estudis que s’han fet sobre la bruixeria. Per ajudar al lector a entendre l’estat acadèmic de la qüestió, el llibre s’estructura en tres grans blocs: una anàlisi sobre els estudis europeus sobre la matèria, la relació d’autors i obres que han investigat el fenomen a Catalunya, i finalment una llista de totes les sentències judicials contra “bruixes” registrades en la bibliografia consultada i també en la pròpia recerca de Castells.
Aquesta llista de sentències judicials permet constatar que la cacera de bruixes era un fet comú als quatre punts cardinals de Catalunya. En contra d’un tòpic que ha fet molta fortuna, la persecució rarament estava impulsada pel Sant Ofici de la Inquisició; eren els tribunals locals, moltes vegades empesos per la fúria popular, els qui iniciaven els processos condemnatoris. La creença en la bruixeria estava tan arrelada que fins i tot se’n registren episodis en les cròniques històriques de Jeroni Pujades, Esteve Corbera o Feliu de la Peña. Les víctimes acostumaven a ser dones marginals, sense suport social, i que en conseqüència podien ser fàcilment estigmatitzades. De fet, les acusacions augmenten en els períodes de misèria, quan les condicions (pesta, sequera, guerra…) provoquen un augment de conflictes familiars o veïnals.
A Catalunya, l’estudi sobre la cacera de bruixes va començar a principis de segle XX. Malauradament, el franquisme va suposar un abrupte estroncament de totes les investigacions, inclosa la Història de la bruixeria a Catalunya que estava preparant Francesc Carreras Candi. Des dels anys setanta, la cacera de bruixes va recuperar protagonisme com a objecte d’estudi. Una de les fites més destacades va ser la publicació l’any 1987 de La bruixa catalana, de Cels Gomis, reeditada fa uns anys per Edicions Sidillà.
Al segle XXI, els estudis sobre bruixeria han guanyat encara més importància en els cercles acadèmics. Tal com destaca el professor Agustí Alcoberro en el pròleg de l’obra: “avui, qualsevol obra de síntesi de la història de la Catalunya baixmedieval o moderna ha d’incloure un apartat o capítol dedicat a la cacera de bruixes, una circumstància que no era necessàriament la mateixa tot just fa una vintena d’anys”.
