El setge a la llengua catalana a les Illes Balears no s’atura. Però tampoc la resposta cívica i cultural de la societat. La campanya “Enllaçats per la paraula” dóna continuïtat a l’acció puntual de la diada de Sant Jordi “Enllaçats per la llengua”, per exigir al govern de les Illes Balears que retiri el projecte de la llei de funció pública que buida de contingut la llei de normalització lingüística i que torni al consens en matèria de llengua. En aquesta ocasió, la protesta cívica s’allargarà durant vuit divendres consecutius –va començar divendres 27 d’abril-, com els vuit segles que fa que es parla català a les Illes Balears. Els participants llegiran una antologia de textos representatius dels vuit segles de la nostra llengua, en maratons de 24 hores que tindran lloc en diferents indrets, de forma simultània, a Palma, Inca, Manacor, Menorca, Eivissa i Formentera.
Cada cap de setmana correspondrà a un segle, per ordre cronològic, i s’hi podran llegir contes, rondalles i textos aportats pels lectors, que poden ser d’elaboració pròpia o d’autors diversos. L’organització proposa que cada dissabte, entre les dotze i la una, s’hi llegeixin parts dels textos del llibre ‘La persecució política de la llengua catalana’, de Francesc Ferrer i Gironès.
Els organitzadors de la campanya recorden que la situació del català és el resultat d’un procés històric de persecució iniciat amb els decrets de Nova Planta, i afirmen que els funcionaris, per respecte als ciutadans de les Illes Balears, han de conèixer la llengua pròpia, i les institucions públiques han de respectar els drets humans i lingüístics, a més de la constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Balears.
Durant un lapse de temps de 26 anys, hi ha hagut un consens polític a les Illes Balears sobre la llengua, fins i tot amb un govern del PP, que ara l’executiu de Bauzá vol trencar amb el projecte de modificació de la Llei de Funció pública. Els organitzadors de la iniciativa mantindran la campanya fins que el projecte es tracti, es debati i es pugui votar en consciència per part de tots els membres del Parlament de les Illes Balears i que no hi hagi, per part del president del PP, amenaces d’expedients o imposicions de disciplina de partit.
La societat civil illenca també tem que l’ordre d’admissió d’alumnes, que pretén regular la tria de llengua per part dels pares, vagi contra la cohesió social. Els alumnes dels centres que fan l’ensenyament en català dominen les dues llengües, mentre que els que surten de centres que només fan servir el castellà no tenen prou coneixements de català.
