El govern de l’Estat francès prepara una reforma de la Llei d’Educació Nacional que pretén reduir entre un 25% i un 50% les hores de dedicades a l’ensenyament del català i d’altres llengües dites “regionals” a la xarxa d’escoles franceses. Així ho ha alertat l’APLEC, l’Associació per l’ensenyament del català a la Catalunya Nord, que fa anys que treballa per garantir que totes les famílies nord-catalanes puguin escolaritzar els seus fills en llengua catalana.
La llei vigent, coneguda com a Llei Peillon, del 2013, estableix que “l’ensenyament de les llengües regionals s’ha de promoure”. És per això que APLEC exigeix que amb aquesta reforma, que podria entrar en vigor aquest 2016, es garanteixi el “perllongament de l’ensenyament en català des de la primària fins a la secundària i la universitat”. L’APLEC considera “inacceptable que el català pugui recular o sigui amenaçat precisament quan el seu aprenentatge representa un avantatge per als joves i per al desenvolupament de Catalunya Nord”.
Coincidint amb aquesta reivindicació, aquesta setmana APLEC fa fet públic el mapa actual de l’ensenyament del català a Catalunya Nord, una radiografia precisa de l’oferta educativa en la nostra llengua, el model bilingüe i també l’escola exclusivament en francès. Així, es comptabilitzen 109 escoles primàries,15 col·legis i 8 liceus –ensenyament secundari- que ensenyen en català, a les quals cal sumar-hi les 7 bressoles –llar d’infants-, mentre que l’ensenyament bilingüe s’ofereix en 49 escoles, 13 col·legis i 3 liceus, que tenen gairebé 1.800 alumnes. En l’àmbit universitari, l’APLEC destaca que la Universitat de Perpinyà ensenya el català en el marc de l’Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), amb certificats de llengua catalana, llicenciatura d’Estudis Catalans, màsters i doctorat.
Una dada també interessant és que el 40% de les famílies nord-catalanes demanen escolaritzar els seus fills en la línia bilingüe, segons dades de l’Associació per a l’Ensenyament del Català. L’entitat ha fer arribar aquest mapa educatiu al ministeri d’Educació amb la intenció que serveixi de base per “consolidar, desenvolupar i estendre l’oferta responent a la demanda de les famílies, que encara no queda coberta a hores d’ara”. La difusió del mapa de l’ensenyament del català s’inscriu en les disposicions reglamentàries que preveuen la informació de les famílies (llei Peillon), que estableixen “la continuïtat pedagògica dels itineraris, l’impuls d’una política lingüística coherent i la posada en marxa d’un pla plurianual de desenvolupament”, segons els propis termes de la circular ministerial del 20 d’octubre 2015 sobre el Mapa de les llengües vives.
