Ens trobem davant d’una estructura econòmica internacional marcada per un fort grau de desigualtat, entre un nord desenvolupat i dominant i un sud dependent i amb baixos nivells de vida.
Mentre que el nord, que comprèn una quarta part de la humanitat, concentra la major riquesa del planeta, viu en una societat de malbaratament generalitzat de recursos i té la preeminència econòmica i política, el sud, on viu la major part de la humanitat, es troba històricament dominat i sotmès a una situació de fam i de pobresa.
D’altra banda, nord i sud són el producte d’una interrelació històrica que, per a molts països del Tercer Món, té tres, quatre o més segles d’història.
L’economia internacional es troba interrelacionada des de fa centenars d’anys amb una progressiva interdependència, que fa que puguem parlar actualment d’una economia a escala mundial. Tanmateix, aquesta interrelació econòmica internacional no es fonamenta en la igualtat i la cooperació entre nacions, sinó que s’ha caracteritzat històricament pel domini polític i econòmic que els països capitalistes desenvolupats del nord han exercit sobre el Tercer Món.
La dominació històrica, el colonialisme i l’imperialisme, són algunes de les causes principals de la situació de dependència i de subdesenvolupament en què es troben els països del Tercer Món. El desenvolupament dels països capitalistes del nord i el subdesenvolupament dels del sud són el resultat d’un mateix procés de domini i d’explotació a escala internacional.
Les economies del sud són extravertides i dependents, ja que el domini exterior les configura com a economies cap enfora, cap a l’exportació de matèries primeres, per servir les necessitats de les metròpolis, de les que depenen políticament, comercialment, tecnològicament, financerament i culturalment. En conseqüència, el desenvolupament del Tercer Món no és possible si aquests països adopten estratègies de desenvolupament semblants a les utilitzades en altres èpoques pels països capitalistes del nord, ja que aquestes nacions no van ser històricament dependents com ho són i han estat els països del sud.
El desenvolupament, entès com a millora de les condicions de vida de tot el poble, únicament és possible o bé mitjançant processos polítics que canviïn les relacions econòmiques i polítiques internacionals i que, al seu torn, realitzin transformacions en les estructures socials i econòmiques d’aquests països. És a dir: una redistribució de la propietat, la renda i el poder, mitjançant la ruptura amb el domini capitalista dels països del nord i el retorn de les riqueses del sud a la propietat col·lectiva, per tal de realitzar un desenvolupament dirigit a la satisfacció de les necessitats de la immensa majoria de la població.
