L’origen dels Nanos i Gegants al País Valencià, també anomenats Cabuts i Capgrossos, se situa a la festivitat i posterior processió del Corpus, iniciada pel papa Urbà IV. Els estudiosos accepten aquesta cronologia, però si bé no hi ha cap referència específica a la participació de Nanos i Gegants en aquesta festivitat, sí que es produeixen una sèrie de fets que apunten a aquesta connexió.
Com explica l’expert Josep Antoni Ferri Vercher, l’any 1264 pren forma oficial la festivitat del Corpus i ràpidament s’escampa, en primer lloc, per les grans ciutats del cristianisme.
Un temps després sorgiria la Processó del Corpus en un context de reformes i maniobres del poder religiós, i s’accepten fins i tot elements del paganisme. L’any 1392 consta a la Casa de les Roques de València que “els Gremis es fan càrrec de les figures del Drac i els Cavallers que el combatien en la processó, que feren a la ciutat per la entrada del Rei Juan I i la Reina Doña Violante”, i si bé encara no es parla dels Nanos i Gegants, sí s’esmenta d’un Drac com a figura no bíblica i de desfilades fora del Corpus. D’altra banda, la primera referència que coneixem dels Nanos i gegants com a tals és quan l’any 1439 Alacant cedeix els seus Nanos i Gegants a Oriola per una celebració.
Actualment, els Nanos formen part del conjunt d’elements, balls i personatges, que encara podem veure a festes locals que inclouen una processó del Corpus Valencià. A la imatge, Nanos i Gegants a Callosa d’en Sarrià al voltant de 1950.
1
