Una trobada entre dues cultures molt llunyanes però amb un esperit de superació compartit. Una trobada entre gent apassionada per la seva cultura i capaç de fer confluir la seva energia en un projecte compartit. El documental Melting Pot, Castellers indis, govindes catalans, dirigit per Marta Saleta retrata aquest esperit a través del viatge dels Castellers de Sants a l’Índia, on van compartir experiències amb els membres d’una colla de govindes, les torres humanes que s’alcen, seguint la tradició hinduista, per commemorar el naixement del déu Krishna durant un dels festivals més populars de l’Índia: el Gokulashtami.
El documental serà la pel·lícula triada per donar el tret de sortida a la Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya el proper dimecres 1 de juliol, a les 18:30h, a la Filmoteca de Catalunya, i que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. De fet, el documental ja s’ha exhibit ja en alguns festivals internacionals. Com explica la directora del documental, Marta Saleta: “Aquesta no és la primera experiència que hi ha entre colles catalanes i de l’Índia, però dins de la modèstia del treball, hem intentat entrar en els espais que no s’havien vist abans, sobretot a través de les dones índies que participen en els assaigs de les seves torres humanes, i també compartir els moments més íntims, com per exemple el ritual religiós que segueixen”.
Melting pot. Castellers indis, govindes catalans pretén “deixar constància d’aquella experiència d’intercanvi cultural i d’encontre entre dues cultures a partir de com viuen la tasca en equip, la comunitat, la tradició, la superació, el triomf, la derrota i l’esforç”, afegeix la directora, que aclareix que el títol fa referència al concepte de gresol de cultures i alhora a l’objectiu final dels govindes, que és trencar una olla plena de llet i espècies, el handi.
En definitiva, conclou Marta Saleta, el documental és un retrat de dues cultures molt llunyanes però que comparteixen l’esperit d’aixecar torres humanes i superar-se a ells mateixos. “El que més ens va sorprendre és veure’ns reflectits els uns amb els altres, redescobrir-nos i creuar mirades amb algú que inicialment no tenia res a veure amb la nostra cultura”, rebla la directora.
