El ball de bastons, una de les danses més esteses arreu dels Països Catalans, té encara un origen confús malgrat els estudis que se n’han fet. Autors com Blai Fontanals consideren que molts dels balls que avui coneixem com a bastons, cintes, cèrcols, espases, faixes, entre d’altres, provenen de les danses rituals dels camperols, ramaders i caçadors en les que representaven la seva feina diària, incorporant elements naturals com són la terra, l’aigua, el foc i l’aire. Aureli Capmany posa de manifest que el ball de bastons és un continuador del ball d’espases, que va substituir les armes de tall i punta per les de xoc per tal de resultar menys ofensiu. En la mateixa línia, Joan Amades constata que encara hi ha indrets on al ball de bastons se’l coneix com a ball d’espases. D’altres autors en situen l’origen al neolític, i d’altres hi han trobat arrels gregues.
Pel que a les referències escrites, l’antropòloga social i cultural Sandra Gimeno explica que n’hi ha notícia l’any 1150 a Barcelona, durant l’enllaç del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IX amb la princesa Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir el Monjo, però que també d’altres estudis referencien el ball de bastons a Catalunya al segle X, amb motiu de les festes de Graus en honor als comtes de Ribagorça.
A la imatge, una escena del ball de bastons de la processó del Corpus a Barcelona l’any 1925, recollida per Sandra Gimeno.
