El 13 d’octubre s’ha commemorat el 107è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna, a qui el poder polític espanyol de principis del segle XX va utilitzar com a cap de turc dels fets de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, i el va condemnar a mort al Castell de Montjuïc acusant-lo de ser l’instigador d’aquesta revolta, en un judici sense garanties del Tribunal Militar. El que és cert es que el projecte educatiu de Ferrer i Guàrdia, una escola racionalista, lliurepensadora i científica, va convertir-lo en un personatge incòmode.
Per recordar la seva figura, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia convoca cada 13 d’octubre un homenatge al monument erigit al Parc de Montjuïc. A l’acte d’enguany el president i la directora de la fundació, Joan-Francesc Pont i Sílvia Luque, respectivament, han donat la benvinguda a nombroses representants de l’àmbit polític, sindical, educatiu i de l’associacionisme. Entre ells ha estat present Andreu Francisco, alcalde d’Alella, ciutat natal de Ferer i Guàrdia; Jaume Asens, tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, els quals han ofert un breu parlament en què han reivindicat la figura d’una persona internacionalment reconeguda per la seva tasca educativa. Així mateix, hi ha assistit una delegació del Gran Orient de Catalunya, la primera potència catalana maçònica sobirana de caire liberal i adogmàtic.
