Arriba Sant Josep i és temps de falles, no només a València sinó també a Benicarló, Borriana, La Vall d’Uixó, Almenara, Gandia, Cullera, Llíria, Montserrat d’Alcalà, Torís… i un llarg etcètera de municipis que cremen els seus ninots. També conegut com a Monument faller o Cadafal Faller, la tradició partiria dels materials residuals d’obradors fusters i dels domicilis particulars.
Al País Valencià, gràcies als seus veïnats, la cosa aniria a més enllà quan es decideix començar a fer sàtira de les primogènites falles. A València se celebrarien per Sant Josep i a Alacant per Sant Joan, amb les anomenades “fogueres”. Totes elles agafen el seu màxim esplendor quan són cremades davant de milers de persones.
Deixant de banda les Falles del Pirineu (per cert, Patrimoni Immaterial de la Humanitat com les seves cosines llunyanes de València), a Catalunya també és tradició de cremar efígies o bé monuments satírics en moments determinats de l’any.
Per Sant Anastasi, a Badalona, es celebra l’anomenada Cremada del Dimoni, on una gran figura amb banyes és cremada a la platja de la ciutat. Aquesta és una tradició que data dels anys 1940. De la mateixa època són els Ninots que es cremaven a Manresa entre 1946 i 1954 pels volts de Sant Lluc. Al Vendrell, per les festes del Pa Beneït (capvuitada de Corpus) també cremen falles. Són les anomenades Falles del Vendrell que es fan en els diversos barris.
Però la tradició de cremar efígies va més enllà. Qui no recorda, per Dimecres de Cendra, la crema de diversos reis del carnaval? I ja internacionalment es coneixen diversos rituals relacionats com la Quema del Diablo de Guatemala, el Zozobra de Mèxic, Dusshera a l’Índia o bé Black Rock Desert dels Estats Units.
Ja ho veieu! El Foc agermana més del que ens pensem!
