En la darrera dècada a les Terres de l’Ebre hi ha hagut un revifament notable, de la mà de les noves generacions, de l’interès per la jota. Aquest interès el podem localitzar a les quatre comarques i en l’intent de recuperació de tots els aspectes relacionats amb la jota: el ball, la música, els instruments, el cant improvisat, la indumentària, etc.
El passat 14 de setembre va tenir lloc a l’auditori del Casal Municipal de Móra la Nova l’onzena edició de la jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, que ha acollit enguany el tema de la jota ballada. Un centenar de persones van participar en la jornada, que va servir també per evidenciar la diversitat de perspectives i mètodes sobre la recuperació d’aquest ball tradicional i sobre la forma que se li vol donar en el segle XXI.
La jornada, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre amb la col·laboració de l’Ajuntament amfitrió, va servir de marc per conèixer i aprofundir en els diferents punts de vista que conviuen actualment a les quatre comarques de l’Ebre sobre la manera de recuperar la jota ballada. En les intervencions —conferencia inaugural, ponències, comunicacions i taula rodona— es va evidenciar la dificultat que les noves generacions tenen actualment per recuperar un ball popular que durant la postguerra i dècades posteriors en moltes poblacions o bé es va perdre o bé es va adaptar a les coreografies folkloritzants a l’ús del franquisme. Per altra banda, queden ben pocs testimonis directes en moltes poblacions, tot i que en algunes no s’ha deixat de ballar mai.
Les diferents experiències exposades van anar des de les entitats que propugnen el màxim “rigor i qualitat” en la recuperació no sols de la jota sinó d’altres balls populars, fins a les entitats que, tot i no deixar de banda la recerca, han decidit posar més èmfasi en “l’entusiasme”, “l’espontaneïtat”, “la improvisació” i “la renovació” per tal d’adaptar aquest ball al context sociocultural actual. Així, trobem experiències que adapten nous instruments musicals, nova indumentària, etcètera, fent evolucionar el ball i mantenint-lo viu més enllà dels rituals festius.
Aquesta diversitat de postures, des de les més puristes a les més renovadores, es va fer palesa en la conferència marc, El patrimoni etnomusical de les Terres de l’Ebre: el ball de la jota, a càrrec de Lluís-Xavier Flores, Miquel-Àngel Flores i Joan-Lluís Monjo Mascaró de l’Associació d’estudis etnogràfics “Grup Alacant”. Els ponents van destacat “l’entusiasme” amb què des de diferents associacions i grups musicals s’està treballant per recuperar la jota com a tret d’identitat i van remarcar el seu interès en que més enllà del propi ball “no es deixin de banda aspectes tan importants com els etnogràfics, musicals, coreogràfics i sociològics en el seu conjunt per tal de rehabilitar la jota amb rigor i fidelitat a la tradició” i així “pugui recuperar el seu espai i es converteixi verdaderament en un gènere tradicional popular”.
Seguidament a la conferència inaugural es van presentar quatre comunicacions: Saragatona: entre la recuperació i la reproposta va servir perquè dos dels fundadors d’aquest grup de música i dansa d’arrel tradicional creat a les Terres de l’Ebre l’any 2003, Carme Balagué i Tomàs Queralt, recordessin la seva trajectòria de “recuperació, d’improvisació i sobretot de creació en el balls i la música tradicionals”.
La segona comunicació, Recerca de la jota ballada a les Terres de l’Ebre als anys 1970 i 1980, que va anar a càrrec d’un dels pioners en l’estudi dels balls tradicionals el reusenc Josep Bargalló Badia, de l’Arxiu de Dansa Tradicional Catalana, va permetre a l’autor mostrar una part del seu treball de camp per recollir i enregistrar el context del ball i la indumentària de les jotes ballades arreu de les comarques ebrenques.
El ball de mantons d’Ulldecona: una tradició que perdura, a càrrec de Dolors Serra i Paco Lavega, va ser la tercera de les comunicacions presentades. En aquest cas els autors van voler remarcar els trets que diferencien la jota ulldeconenca i els que la igualen a balls d’altres poblacions. Paco Lavega va voler aprofitar el moment “per reivindicar a l’Ajuntament i les associacions d’Ulldecona que treballen perquè les parelles que surten a ballar al Ball de Mantons no només sàpiguen ballar “la jota vella” sinó totes les jotes que puguin tocar a la plaça ”.
La darrera comunicació va anar a càrrec del guitarreo —luthier de guitarres— i gaiter —dolçainer— de La Fatarella, Joan Pellisa, que va parlar del Ball de Tortades que es balla a la seva població durant la festivitat de Sant Blai, una modalitat de jota, sense oblidar-se, però, de fer un repàs de músics i música de jota, com lo Gaitero de Paüls, la Banda de Pasqual i d’altres bandes actuals, així com d’altres jotes, com la del peuet o la clavellinera. Pellisa va aprofitar per reivindicar també que “es documenti, sí, però no contaminem la festa viva amb el folklorisme en voler recuperar com es vestia fa dos-cents anys. Les coses han d’evolucionar”.
Una taula rodona sobre diferents experiències d’entitats i col·lectius que han ajudat a recuperar i difondre la jota ebrenca arreu en els darrers anys va servir per cloure la part més teòrica de la Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. Així, es van donar a conèixer experiències com la Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre —enguany se’n celebrava la quarta edició—, el projecte Jota a la Plaça del “Casal Popular Panxampla” de Tortosa; la “Casa de la Jota” recentment creada també a Tortosa pel grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, l’Associació “Riu en So” i el programa “Tallers per a la Festa” que la Generalitat de Catalunya ha dut a terme a les Terres de l’Ebre entre els anys 2008 i 2013.
Com a activitats complementàries de la jornada, el públic assistent va poder gaudir d’una mostra d’audiovisuals sobre la temàtica i d’una visita guiada a l’exposició “Expojota”, a càrrec de la Casa de la Jota. Per la tarda la jornada va tenir un caràcter més pràctic. El públic va participar a la quarta edició de la Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre que enguany se celebrava a Ascó.
