Obres literàries, llegendes i sèries de televisió han enaltit la vida i actuacions de bandolers que han despertat un gran interès entre el públic. Serrallonga, Rocaguinarda o Boquica en són alguns exemples. Fins ara, la bibliografia disponible barrejava història i literatura, fonts oficials i llegendes, coneixement i folklore. I hem d’esperar al segle XX perquè comencin a fer-se estudis científics rigorosos sobre el paper dels bandolers en la nostra història, que sovint han de combatre confusions prou solidificades en l’imaginari popular col·lectiu sobre vestuari, llegendes o fets narrats. Mitjançant un recull d’investigacions fetes per diversos historiadors, que s’apleguen al llibre El Bandolerisme a la Corona d’Aragó. Vol I (edicions Galerada), dirigit pel professor d’Història Moderna de la UB Àngel Casals, és possible conèixer els bandolers més importants de la Corona d’Aragó en general i dels Països Catalans en concret.
El bandolerisme fou un fenomen de gran transcendència a l’àrea d’influència de la Mediterrània, especialment al segle XVI, tot i que a Còrsega, Sicília, Sardenya, Calàbria o als Balcans va perdurar fins al segle XX. Als Països Catalans hi va haver una gran activitat, amb bandolers com Antoni Roca, Perot Rocaguinarda, Joan Serrallonga, Gabriel Trucafort, Mateu Vicent Benet o Josep Artús.
El bandolerisme a la Corona d’Aragó, elaborat pels màxims especialistes actuals en la matèria, posa al dia les darreres recerques sobre bandolers. Ens expliquen que ni eren els fills de la misèria ni els estendards de cap reivindicació de classes, sinó que tot sovint eren nobles o senyors que, dividits en dos bàndols, es dedicaven a assaltar i a robar. Sobretot en territoris de frontera i aprofitant el seu coneixement dels passos de muntanya. Sovint la Corona els va fer servir, tant per als interessos propis com per a enviar-los a guerrejar cap a Sicília i Nàpols.
Podeu trobar aquest llibre a la vostra llibreria habitual o través del web de l’Editoral Galerada
