Fa temps que s’ha consolidat com a gènere musical propi de casa nostra. Amb un gruix d’artistes reconeguts, la rumba catalana ha deixat de ser vista com una estranyesa, o una intromissió, dins de la cultura catalana, tant pels professionals de la música i els espectacles com per les mateixes institucions. Però no es pot badar, calen accions per garantir el dinamisme intern de l’escena, la cohesió i la creativitat, i sobretot, per “posar en valor i patrimonialitzar la rumba catalana, que forma part del patrimoni cultural del nostre país, de la societat catalana”, adverteix en Martí Marfà, secretari de l’associació FORCAT (Foment de la Rumba Catalana) i antropòleg especialista en la població gitanocatalana. Els objectius de l’associació són ambiciosos: treballar per al “reconeixement de les figures artístiques rumberes, la presència de la rumba als principals escenaris del país, la projecció internacional del gènere, la promoció d’artistes emergents, la creació de materials pedagògics i el foment de la investigació”, explica Marfà.
Alhora, l’entitat aboca esforços per reforçar els dos grans projectes anuals de FORCAT, la Diada de la Rumba i la Guia de la Rumba Catalana. La primera és la cita anual de l’entitat i del món de la rumba catalana, que dóna identitat i referència a l’entitat i a l’escena musical que representa. La Guia és també una plasmació d’aquesta escena, però en forma de manual, d’aproximació escrita als seus actors principals, artistes, professionals i entitats. “Volem potenciar la versió web de la Guia, que li donarà un caràcter més dinàmic i permetrà una posada al dia més actualitzada i continuada durant l’any. Alhora, si aconseguim prou finançament, tenim la intenció d’editar una compilació discogràfica representativa del gènere actual, que s’adjuntarà a la versió en paper de la Guia”, explica el secretari de l’entitat.
I té prou suport institucional i implicació de la societat civil, aquest gènere? Com explica Martí Marfà, durant els primers anys d’existència de FORCAT, les institucions han fet “un esforç explícit per donar suport a la nostra activitat i per integrar la rumba catalana en la concepció “oficial” de la cultura del país. Aquest procés ha permès que avui poques institucions dubtin de la catalanitat de la nostra rumba i del seu valor patrimonial”. Però al seu entendre, aquesta integració té el perill de caure en un cert immobilisme, on tothom doni per suposat que ja no cal suport a aquest gènere. “Per això cal que les institucions catalanes ratifiquin i renovin el seu compromís amb la rumba, donant suport explícit a les diferents iniciatives que FORCAT o altres agents socials puguem estar impulsant, i alhora treballant estretament amb tots nosaltres per promoure i fomentar la rumba catalana en tant que escena musical, manifestació cultural i fenomen social. En aquest sentit, l’actitud entusiasta d’una societat civil madura i oberta de mires és fonamental”, rebla.
De fet, moltes entitats i actors socials han integrat la rumba catalana en les seves activitats i iniciatives, des del Consorci de Normalització Lingüística fins a Ràdio Estel o iCAT, passant pel Taller de Músics o l’ESMUC. “Com és habitual, les institucions van una mica a remolc de les pulsions socials, però encara són a temps de pujar a un tren que sortosament ja és imparable”.
1
