Fruit de la il·lusió d’un grup de mestres i afeccionats al cant coral, l’any 1910 va néixer l’Escola Coral Martinenca, al barri del Clot de Barcelona. La proposta de seguida va arrelar al barri i es va convertir en un pol d’atracció per a noves activitats com les representacions teatrals, el teatre líric, la dansa catalana, les sardanes, l’Escola de Música, l’excursionisme i diverses activitats culturals amb sortides arreu de Catalunya. L’entitat ben aviat es va convertir en l’Orfeó Martinenc del Clot, i tot va anar rodat fins que la Guerra Civil ho va estroncar. Sota el nom de Centro Moral de Sant Martí de Provençals va continuar fent algunes activitats, i amb la represa democràtica va recuperar l’esperit del 1910 i va catalitzar fins a dia d’avui tot un ventall d’activitats de la cultura popular catalana per a totes les edats.
El 27 de setembre de 2008 es va inaugurar la nova seu de l’Entitat, obra de l’arquitecte Jordi Romeu, i en el mateix lloc on era des dels seus orígens. La bona gestió de l’Orfeó va permetre que l’entitat passés d’estar en un local de lloguer a ser propietaris de la seva nova seu social, que es troba ubicada a l’avinguda Meridiana, 97. El projecte de nova seu va engrescar tothom, tant, que mentre van durar les obres, entre el 2003 i el 2008, l’Orfeó va publicar periòdicament l’Exiliat, un butlletí informatiu que pretenia informar els socis i sòcies que es trobaven acollits a diferents entitats del barri. L’Exiliat va afavorir la cohesió entre seccions, entre orfeó i seccions i entre els socis.
I amb la nova seu va arribar la Revista, una publicació que veu la llum cada quatre mesos i que ofereix l’agenda completa de les activitats de les diferents seccions, articles informatius i biografies sobre alguns socis i sòcies de l’Orfeó. Aquest mes d’abril la revista arriba al número 20, amb 24 pàgines que repassen les activitats més rellevants, com l’Assemblea General de Socis celebrada el passat 22 de març, els actes de beneficència social, el dia a dia de les seccions de l’Orfeó, una entrevista amb Jaume Rovira, soci de l’entitat des de fa 64 anys, i que probablement va ser el primer soci de la secció infantil, i també un reportatge sobre la història del carrer Rogent del barri del Clot. La Revista de l’Orfeó és un exemple de la vitalitat no només de l’Orfeó i de les seves seccions, amb una intensa activitat que cal comunicar, sinó també d’un model de premsa no professional però molt necessària per mantenir vius els vincles dins d’una entitat que ha crescut tant, fer caliu i, sobretot, destacar la feina del dia a dia de tots els seus socis per reivindicar la nostra cultura popular.
