La Pàssia o el Cant de la Passió era una pràctica popular religiosa pròpia del Diumenge de Rams com a punt final dels oficis del matí. A Menorca està documentada d’ençà de 1811, i al llarg d’aquests dos-cents anys s’ha cantat a tots els pobles de l’illa.
Es tracta d’una llarga composició d’autoria desconeguda i que s’ha transmès oralment, tot i que es va perdre l’estructura rimada i només s’han conservat els fragments de rima més forta. És possible que el seu origen fos l’argument d’una obra dramàtica, i quan les representacions teatrals de la mort i passió de Jesucrist es van excloure de les esglésies es donà pas al costum del cant de la Passió. Però es desconeix el moment exacte de la creació d’aquest text de la literatura popular menorquina.
Antònia Campins i Francesc Florit en van transcriure una versió enregistrada el 1953 a Alaior, cantada per Eulàlia Gomila Petrus, de 85 anys, que l’havia apresa oralment de petita. D’altra banda, Antoni Orfila va publicar en el Full Menorquí d’El Bien Público quatre versions diferents de les Cobles de la passió i mort de Jesucrist que podrien ser altres variants d’aquesta mateixa pràctica popular.
