Els Obrint Pas aturen la maquinària del grup. És un comiat temporal però indefinit, perquè aquest grup que va començar a caminar el 1993 al País Valencià necessita “regenerar-se i decidir si vol seguir o no”. Ara bé, al marge de la decisió que prenguin els seus components, la llavor ja està plantada. La barreja d’ska, reggae i les lletres combatives, la reivindicació de la festa i la fusió amb els ritmes més tradicionals que han definit el grup significa molt més que un granet de sorra en la història musical. Els Obrint Pas han creat tota una generació al seu voltant. Una generació de joves del País Valencià que, gràcies a les seves lletres, incorporaven la llengua catalana a la seva vida social i sentimental. Joves catalanoparlants i joves castellanoparlants. Un fenomen molt semblant al que va succeir al Principat amb els Sopa de Cabra, Lax’n Busto, Sangtraït o Els Pets, o a les Illes, amb Gossos.
El seu llenguatge, carregat de rebel·lia, lluites, combats, victòries i coratge, ha allunyat el grup d’alguns crítics molt selectes i de mitjans hispanocèntrics, com li passaria també a Brams a Catalunya. Però ni la maquinària anticatalana institucional ni la mediàtica no han pogut evitar que els Obrint Pas hagin deixat pòsit on l’havien de deixar, a la generació de joves del País Valencià que ja tenen el català en una part de la seva vida. A més, al Principat Obrint Pas ha esdevingut un fenomen social, tant o més que al País Valencià i el nombre de grups que els consideren un referent creix dia a dia. De la mateixa manera que no es pot negar la influència dels mallorquins Antònia Font i la seva llibertat creativa en una nova generació de músics catalans que ja no miren qui imitar sinó qui ser, Obrint Pas ha fet allò que tant odia l’espanyolisme que habita als Països Catalans: cohesionar una part de la societat civil amb la llengua.
Quan van néixer, ara fa vint anys, el seu objectiu era fer un grup de música que superés les limitacions que tenia la llengua catalana a València. Representaven la primera generació que estudiava en valencià i, en aquells inicis, encara hi havia molts prejudicis envers la llengua, i els estudiants de la línia en valencià eren, de fet, com un gueto. Calia descriminalitzar aquella llengua, però també una manera de ser, de pensar i d’entendre el país. I aquesta és la gran victòria dels Obrint Pas. Esperem que, després d’una aturada, tornin. Perquè tornen els mals temps per a la llengua i segurament seran necessaris per a la nova generació de joves del País Valencià.
