Si viatgem a l’Alguer, podem tenir la percepció que la llengua pròpia d’aquesta ciutat que avui forma part d’Itàlia és morta. Però res més lluny de la realitat, l’alguerès és viu i el seu futur és més nítid ara que fa uns anys. A diferència del sard, té a favor que forma part de la comunitat catalanoparlant amb més d’11 milions de ciutadans que el parlen. La lliçó inaugural de l’UCE d’enguany ha estat la prova de la vitalitat de l’alguerès i de la seva societat civil. La presidenta de l’Obra Cultural de l’Alguer, Clàudia Soggiu, va repassar la història de la llengua i les estratègies amb les quals s’han anat superant tots els atacs i dificultats.
El periple comença l’any 1720, quan l’illa de Sardenya passa a mans del Piemont i comporta la introducció de l’italià a tota l’illa, al mateix temps que s’interrompen les relacions amb Catalunya i es produeix l’isolament de l’Alguer dins de la comunitat catalana. Amb tot, el català continua essent la llengua habitual, i és en aquest punt on la societat civil pren el protagonisme per mantenir viva la flama de la llengua i la cultura catalanes.
A partir d’aquí, tal com relata Soggiu, s’estableixen tres períodes pel que fa a la promoció de la llengua i la cultura. El primer comença el 1906, amb les primeres agrupacions catalanistes alguereses, que entronca amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial; un segon període es dóna als anys seixanta, amb un viatge de retrobament amb la intel·lectualitat catalana, i un tercer fins a l’actualitat, on la llengua compta “amb més reconeixement, tot i que viu en un estat de gran precarietat”. La presidenta de l’Obra Cultural de l’Alguer remarca: “El català a l’Alguer ha passat de ser d’una comunitat tancada en ella mateixa a formar part d’una societat que s’encamina cap a l’homologació amb altres realitats lingüístiques d’Itàlia”. De fet, assenyala, “ser algueresos és la nostra manera de ser catalans”, i insisteix que “nosaltres lluitem molt per mantenir l’alguerès en la seva variant i no volem que es faci passar per alguerès allò que no ho és. Ara bé, sempre és millor que ens parleu en català que no pas en italià o en anglès”, rebla.
Clàudia Soggiu també ha aprofitat la seva visita a Prada per “intentar explicar als catalans quina és la nostra realitat, perquè penso que moltíssims catalans no entenen la nostra realitat, i no la comprenen perquè no la coneixen i perquè ningú no els l’ha explicat. Som molt més que una destinació turística, som una cultura”.
