Les JUP va néixer a inicis del anys seixanta, quan un grup de joves pratencs van decidir organitzar-se en una experiència sociocultural que durà cinc anys (1963-1968) i que pot tractar-se d’excepcional per desenvolupar-se en un context repressiu com el que significà la dictadura franquista, malgrat que les activitats organitzades i promogudes per la JUP van ser aprovades per les autoritats sense que se’n prohibís cap. La Joventut protagonitzà un espai de llibertat en temps on aquesta possibilitat era inexistent i funcionà com a aglutinant i potenciador de la candidatura electoral que es presentà a les eleccions de 1966, ja que va ser una colla de joves, fonamentalment vinculats a la JUP, la que va redactar un manifest (el 28 d’octubre de 1966) on s’explicitava la necessitat de canviar la forma de governar i de forçar un canvi generacional a l’Ajuntament: és el que s’ha anomenat el Moviment de Regidors Democràtics, iniciat al Prat i que Joan-Ramon Gordo analitzà al llibre La rebel·lió d’un poble (Rúbrica Editorial, 1997).
Les primeres activitats de la JUP es desenvoluparen entre finals de 1962 i principis de 1963, abans de la relació amb la COV. Cal destacar entre aquestes accions els festivals de música moderna, dels quals es celebraren quatre edicions, dos d’elles al Centre Artesà, i que van acollir a alguns dels grups referents d’aquells anys. Una activitat cultural que no es va circumscriure a una empresa concreta. La dinamització implicava tocar diversos sectors, com va ser el cas de la creació, també per part de les JUP, del Cine Club Prat o l’aposta pel teatre, amb l’edició del Certamen del Nou Teatre Espanyol, dins del Primer Festival del Nou Teatre Espanyol (1966) –que va tenir una segona edició el 1968– on serien escenificades obres dels grups de teatre independent i dels autors més importants del moment, abans d’ésser prohibit per substituir-lo pel Festival de Teatre de Sitges.
Sens dubte, el cicle de conferències Tertúlia va ser l’activitat més agosarada en el conjunt de les que desenvolupà la JUP: van formar part d’elles noms referencials, con Francesc Candel, Jacques P. Dreyer, Joan N. García-Nieto, Antonio Álvarez Solís, Francisco Rovira Beleta (director de Los Tarantos), Agustí de Semir, Manuel Ibáñez i Escofet, Carlos Jiménez Villarejo, Alfons Comín, Raimon, el cònsol dels Estats Units John W. Ford –presentant un film sobre aleshores recent assassinat de J.F.Kennedy-, el seleccionador de bàsquet Eduardo Kucharski, l’historiador local Jaume Codina o els investigadors pratencs Jaume Palau i Àngel Lázaro, entre d’altres. Aquestes tertúlies es van fer aprofitant les escletxes de les estructures polítiques del franquisme, i eren un espai de llibertat on es volia recuperar el diàleg i es volia sentir allò que normalment era impossible sentir als mitjans de comunicació de l’època. Personatges singulars tots ells, amb una immensa majoria d’activistes antifranquistes represaliats durant la dècada dels setanta que foren, a posteriori, destacats líders cívics i polítics durant la transició.
La relació entre les JUP i la COV és fonamental. La Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) es va crear l’any 1962 per tal de donar solució a un dels problemes més significatius que patien el Prat i la resta de poblacions del cinturó metropolità durant aquella època: l’arribada massiva d’immigració i la mancança d’una xarxa d’habitatges dignes per acollir-los. La relació entre la COV i les JUP es va començar a plantejar el 1964, quan Martín Mateos va fer al president de la junta gestora de l’entitat, Pere Baltà, que va acceptar la proposta de dirigir el departament social de la cooperativa, arran del reportatge que el propi Baltà va realitzar per al setmanari Prat on es denunciava el cas d’un centenar de famílies que no disposaven de casa pròpia i havien de viure sota els ponts de l’autovia de Castelldefels.
La Cooperativa Obrera de Viviendas, la principal obra de la societat civil en què els joves de la JUP també es van implicar, acaba de reivindicar aquest jovent a través d’una exposició on es posa a la Joventut Unida Pratenca com a referent i model a seguir. També Amics d’El Prat –amb qui les JUP també hi col·laboraren– li ha dedicat una sessió dels seus cicles d’història local, i el Periòdic Delta, hereu del setmanari Prat –publicació setmanal, com la JUP, clausurada governativament– ha reflectit a la seva portada la història d’aquesta associació ateneïstica, que es va caracteritzar per una actitud de canviar la situació d’estancament social i cultural que va traspassar les fronteres pròpiament locals i que és un cas insòlit com a model de dinamització que encara avui pot esdevenir referència per a les noves generacions que actualment també lluiten per canvis, transformacions, en l’àmbit de la cultura. Ho van fer fins a tal punt que dos dels seus tres presidents (Pere Baltà i Jaume Fabró) van ser sotmesos a la justícia militar i el tercer s’havia de presentar regularment a les autoritats franquistes.
Aquesta mostra coincideix amb un llibre de l’historiador Joan Ignasi Salcedo de propera publicació, que recollirà l’experiència excepcional de la Joventut Unida Pratenca, i on fa una anàlisi d’aquest espai de trobada generacional interclassista que passat mig segle encara es recorda com un referent, malgrat els seus pocs anys d’intensa existència, la JUP.
