Estrenada l’any 1922 a Ceret, La Font de l’Albera, amb text dels nord-catalans Josep Sebastià Pons i Gustau Violet i musicada pel compositor barceloní Enric Morera, ha rebut un homenatge molt emotiu a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Gairebé un segle després, l’Església de Sant Pere de Prada, ha acollit una representació de La Font de l’Albera en format de dos actes per a cor i cobla, amb la participació del Cor Jove de l’UCE i la Bellpuig Cobla sota la direcció de Francesc Valldecabres.
El mateix Gustau Violet va explicar a Francesc Pujols que quan era al front fent la guerra s’enyorava molt del Rosselló, i aleshores s’imaginà una sortida al camp en què ell i els seus companys i familiars passaven un dia a prop d’una font. Per a ell era un record de pau i tranquil·litat mentre era al camp de batalla. En tornar al Rosselló, Gustau Violet va proposar a Josep Sebastià Pons i Enric Morera la realització d’aquesta obra. Josep Sebastià Pons li va afegir els versos i Enric Morera la música. El resultat: una obra lírica de caràcter costumista. L’argument és una pintura tradicional d’un costum popular ben català: la caragolada. Representa un moment d’emoció intensa i escenes de pura alegria, fantasieja de la comèdia al drama i es presta magníficament al bell conjunt de danses, cors i cantarelles de la rica partitura que il·lustra.
Aquella primera representació del 1922 va comptar amb primeres figures de l’època en una producció transfronterera amb el tenor Vendrell, el baix Demangane, la Cobla La Principal de Peralada i l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres, sota la direcció del mestre Enric Morera.
