El 23 d’abril de 1979, el casc antic de Mataró s’omplia de llibres i roses per Sant Jordi. Però també s’havia engalat per celebrar un bateig molt especial, el d’una quinzena de gegants que es presentaven als mataronins aplegats a la plaça de Santa Anna. Eren la Família Robafaves (en Robafaves, la Geganta, en Maneló i la Toneta); en Pep de l’església de Sant Josep (conegut també com el Gegant d’en Majó); en Tomeu de l’esplai Xauxa; en Garbí I i en Palau II de l’esplai Garbí; en Pere Joan Ferrer Destorrent del grup d’animació Barrila; el Rei, el Capellà i la Pagesa (o la Vella Groga) de les Cooperatives; i els tres gegants de la Setmana de l’Infant (antics gegants del Foment), tal com es recull a tal com s’explica a la web dels gegants de Mataró.
Recuperació agredolça
La crida gegantera a la festa va ser tan forta que l’experiència es va repetir tres mesos més tard a la recuperada festa de Les Santes. Un preludi de l’actual Gegantada que acull la ciutat, amb la Família Robafaves, en Pere Joan Ferrer Destorrent, en Lucius Marcius original, els Avis del Garbí, i en Xanet-Xaneta original (de l’escola Anxaneta) com a protagonistes. Però amb el pas dels anys, els gegants van anar perdent protagonisme, fins al punt que el 2001 van quedar arraconats a la Festa Major. Gràcies a la tasca de les colles geganteres de la ciutat, aquesta expressió tan genuïna de la nostra cultura popular ha anat tornant al carrer com aquell 23 d’abril d’ara fa 36 anys. Però dels 15 gegants d’aleshores només en queden el Maneló i la Toneta. Les colles lamenten el poc suport institucional que han tingut per part de l’administració local, però lluiten cada dia per omplir de tant en tant els carrers de gent esperant veure els nous gegants.
