Ha estat objecte d’una superposició de significats al llarg de la seva història, però la comparseria de la Patum de Berga encara conserva reminiscències de pràctiques precristianes que l’Església catòlica va assimilar i després va readaptar i integrar per convertir aquest ritual cerimonial en un vehicle de cristianització. Però el patrimoni de la Patum és materialment fràgil. Les comparses de la Patum, totes amb més de cent anys de vida, atresoren una part de la història de la nostra cultura popular que es podria esfumar en un tres i no res si, per exemple, es produís un incendi, fossin robades o es fessin malbé i no hi hagués cap possibilitat que fossin arranjades. Doncs bé, contra aquestes desgràcies no s’hi pot lluitar, però sí que es poden fer rèpliques de les peces.
El patronat de la Patum aposta per fer-ne un mesurament òptic tridimensional. Aquesta operació d’escanejar en 3D els diferents elements de la comparseria permetria de fer-ne una còpia el més fidedigna possible amb la informació precisa del mesurament si mai fos necessari de reconstruir-los. Els responsables del patronat s’han posat en contacte amb una empresa especialitzada en sistemes òptics de digitalització en 3D per tal que elabori un pressupost per saber quant costarà la digitalització de la comparseria. Un cop se sàpiga quant valdrà, es decidirà si aquesta feina es fa tota de cop o bé per fases.
Les comparses o entremesos de la Patum (Turcs i Cavallets, Maces, Guites, Àliga, Nans Vells, Gegants, Nans Nous i Plens) tenen el seu origen en les antigues processons del Corpus medieval, i tenien lloc també als entreactes d’algunes obres o bé eren representades entre plat i plat d’un àpat.
