La borreia és un tipus de dansa tradicional de dos i tres temps molt estesa a Occitània, sobretot al Massís Central i l’Arieja, el Berry i el Borbonès. Aquest ball és conegut també amb d’altres noms, com Montnharda o Auvernhata, i sembla que originàriament era una dansa cortesana. Se’n tenen referències escrites des del segle XVII, amb una primera menció en un escrit del 1665 de Clarmont d’Alvèrnia.
La borreia es balla en parelles, no necessàriament formades per un home i una dona, que es disposen en fila, de manera que cada ballarí es troba de cara a la seva parella i amb un ballarí a cada banda. Els ballarins es desplacen sobretot avançant, reculant o canviant de lloc amb la parella. Per extensió es diuen també borreies les cançons amb les quals es balla. De fet, la música i les cançons no tenen instruments veritablement característics ni obligatoris sinó que s’empraven el que cadascú tenia i sabia tocar. La majoria, però, tenien violins, i més endavant s’hi incorporar l’acordió diatònic, típic i tradicional d’aquestes terres, i l’oboè. A la imatge, una borreia d’Alvernia a principis del segle XX.
