Com ha succeït amb moltes altres compositores, l’obra i la vida d’Àurea Rosa Clavé, filla d’Anselm Clavé, ha romàs durant molt de temps amagada en arxius en el millor dels casos, perduda o simplement oblidada per la història de la música, encara eminentment masculinitzada. Nascuda l’any 1856, Clavé fou una compositora, pianista, directora de coral i dinamitzadora cultural activa fins a la seva mort, el 1940. La seva figura, però, no fou reconeguda fins que l’any 2008 un equip de musicòlegs va apostar per endreçar i digitalitzar les més de quatre-centes partitures conservades a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. D’entre tot aquest material, només una partitura corresponia a una dona: L’Agrahiment. La peça d’Àurea Rosa Clavé és una cantata a Barcelona, amb lletra de Frederic Soler ‘Pitarra’, un cant coral per a tres veus d’home que homenatja Josep Anselm Clavé, signat per l’autora, probablement abans de 1887.
L’Orquestra Solistes de l’Empordà, amb Fina Bonet com a impulsora, va decidir el 2013 de treballar aquesta peça per tal d’oferir-la en concert. I el passat 16 de febrer es va fer realitat aquell objectiu, gràcies també a la col·laboració de David Mancebo a la part vocal i de Santi Escura com a director de Solistes de l’Empordà. L’actuació es va dur a terme en el marc del concert 1714, la música de la nostra història, en què la centenària Federació de Cors Clavé va entregar de la mà del seu president, Josep Cruells, la seva Medalla d’Or a la també centenària Societat Coral Erato.
L’Agrahiment és una peça inèdita i excepcional que s’insereix en la recuperació d’Anselm Clavé, figura cabdal en la història del cant coral a Catalunya. De fet, el Palau de la Música Catalana també ha presentat Clavé XXI, un projecte social integrador adreçat a nens que viuen situacions de vulnerabilitat social.
