L’edició d’hivern de Gegants —revista trimestral d’imatgeria festiva i cultura popular que edita l’Agrupament de Colles Geganteres— ens mostra el capgròs de Joan Amades saludant el pas dels gegants des del balcó principal d’una casa de la vila i contribueix, així, a la celebració de l’Any Amades. Es tracta del número 88 de la revista, que apareix amb la novetat de la incorporació del color a la totalitat de les seves quaranta pàgines. Avui en dia qualsevol expressió de la cultura popular agraeix ser explicada a tot color, perquè la festa és sempre un esclat cromàtic, com en aquesta edició de Gegants es demostra a bastament, malgrat que no es tracti «d’un petit esforç» com diu l’editorial parafrasejant el televisiu Capità Enciam.
Han aprofitat la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l’Agrupament (Gegants ja en compleix vint-i-quatre) per a fer aquest pas endavant. «Una revista que s’ha anat redissenyant, seguint els aires, a la moda del temps, fins arribar a la revista actual —diu l’editorial tot agraint l’aportació del grup de persones que l’han fet créixer durant tot aquest temps—. A més a més d’aquí a no-res arribarem als 100 números, una bona efemèride a celebrar. »
Després d’anunciar que Manlleu ja està escalfant les màquines per a rebre en Treball i na Cultura i bona part dels gegants dels Països Catalans, la revista ens convida a seguir el camí de mica en mica perquè, tard o d’hora, tot obté el seu fruit. Hi afegiríem que els petits canvis són poderosos, si no fos que és el títol de l’editorial.
A l’extens sumari Ramon Pijuan explica l’anada dels geganters i els grallers de la Llacuna i el Pla del Penedès a Costa Rica; amb el títol «Houston, a Cardona tenen un problema», Joan Company ironitza que en temps de crisi encara hi hagi qui faci nous gegants; Santi Riba comenta l’èxit de la fira de Cassà; l’humorista Kap dona solució als problemes dels geganters a l’hora de fer certes necessitats; Ivan Besora, Ricard Vinyets, Abel Plana, Amadeu Muntalà i David Roy omplen la secció «A primera mà»; Meritxell Royuela dóna consells per a evitar lesions; Genís Esteve ens documenta sobre els 300 anys dels gegants grossos de Vilanova i la Geltrú; Amadeu Muntalà ens porta a Vallfogona del Ripollès entre la història local i la passió gegantera; Jan Grau ens il·lustra i diverteix des de l’Oficina Gegantera d’Informació Secreta; Joan Dit ens explica la tradició d’engalanar carrers des de la vila de Gràcia; i Ricard Vinyats ens transporta a Torredembarra i a la història dels seus gegants; Jan Grau i Joan Carafí omplen el prestatge amb les edicions d’El pessebre de Joan Amades i Fil·loxera d’Antoni Romeu; i es posa fi a les pàgines de text amb les històries de llegenda de David Pardo il·lustrades per Judit Roma. També hi ha algun altre il·lustrador que ens passem per alt com és Pau Vila, també autor del conte «El secret del gegant»; i amb els jocs que signa Pere Julià, il·lustrats per Toni Muñoz, arribem a la darrera pàgina.
Només podem finalitzar aquesta ressenya amb un «per molts anys!», que també és la manera com l’editorial felicita les celebracions, entre elles els 25 anys de l’Agrupament, a què Tornaveu també dedica la seva atenció en una altra columna d’aquesta mateixa edició.
