Tornaveu
Espais de Llibertat proposa respondre a la crisi econòmica i moral amb més cultura

La revista Espais de llibertat, editada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, arriba al número 65 oferint una reflexió molt crítica amb la resposta que està donant l’administració a la crisi. En l’editorial es denuncia que “la falsament anomenada austeritat fiscal comença a esquerdar-se per tot arreu. Perquè no és austeritat, sinó abandonament de responsabilitats i incompetència. L’austeritat és una clara virtut republicana: allunyar-se de despeses sumptuàries i del consumisme compulsiu, rebutjar la promiscuïtat institucional, prescindir de cotxes oficials, dietes i sobresous, etc”. Segueix afirmant que “l’austeritat és fer pagar, penalment i fiscalment, als irresponsables gestors del sistema financer, com els successius presidents de moltes caixes, per exemple, controlades per gestors de gairebé tots els partits, de dreta i d’esquerra” .

A la secció ‘Perspectives’, el director de la Fundació, Oriol Illa, reflexiona sobre la resposta que pot donar la societat per frenar les ja avançades conseqüències del “capitalisme salvatge”. Al seu entendre, la revolució cultural se’ns presenta com “l’única via per fer possible qualsevol canvi substancial en el nostre gris i pessimista esdevenidor. Ja no hi ha més cruïlles, ni més temps per malbaratar”. “O canviem la cultura d’allò que ens ha mogut des que el neoliberalisme s’ha imposat com a monopoli intel·lectual del sistema, o l’absència de cultura ens canviarà a nosaltres fins a fer-nos irrecognoscibles baules d’un capitalisme que fagocita tot el que troba al seu abast”, sentencia Illa en el seu article.

En aquest número també hi trobarem una anàlisi sobre la nova assignatura ‘educació cívica i constitucional’, anunciada pel govern del PP com a solució a tots els mals del sistema educatiu espanyol i de la ciutadania, i que ha estat presentada com una simple eliminació d’alguns continguts ‘controvertits’ que poden ser objecte ‘d’adoctrinament ideològic’, en paraules del ministre Wert. El catedràtic de Filosofia Lluís Maria Cifuentes Pérez s’adreça en aquest article al ministre per a preguntar-li “per què no es poden debatre determinats temes relacionats amb la sexualitat, la igualtat entre homes i dones i els nous models de família en els centres públics de Secundària del nostre país”. Cifuentes recorda que “la democràcia i el pluralisme moral, polític i religiós estan estretament vinculats”, ja que en l’article primer de la Constitució es consagra el pluralisme polític, però, insisteix, “al meu parer, també hi és implícit el pluralisme moral i religiós, ja que les opcions polítiques es nodreixen d’ideologies i morals diferents”.

Un altre plat fort del número 65 de la revista és una entrevista a l’historiador especialitzat en història contemporània d’Espanya Paul Preston, en què explica els motius que el van dur a formar-se i investigar a fons la guerra civil espanyola.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa