Enamorar-se del sud
– A tu t’agrada el sud?
– Si, clar que m’agrada. L’any passat vaig anar a Granada.
El català de València que em feia la pregunta se’m va quedar mirant fixament mentre allargassava els llavis fins al somriure. Vaig comprendre el significat de la seva cara irònica. M’havia agafat in fraganti. Vaig intentar despistar la conversa parlant del bon temps, de lluminositats… No hi havia res a fer, sóc d’aquelles a qui la sang ens puja de cop a la cara a la més mínima confusió. L’error, però, no havia estat pas mínim. Havia confós el sud del meu país amb el sud d’una altre país que fa segles que ocupa el meu.
El que va passar aquell dia no ha estat una anècdota a la meva vida. Feia anys que tenia la lliçó estudiada. Sabia que la nació catalana anava de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó però, en canvi, vivia -sense adonar-me’n- posant la ratlla a la Sénia.
D’aleshores ençà, he conegut gent de la Safor, de l’Horta, de la Marina, de la Vall d’Albaida o del Camp del Túria. M’he deixat seduir per la Malva-rosa efervescent de les cinc de la matinada. Per Sant Joan he formulat un desig mentre les fogueres s’encenien prop del mar. He deixat que el meu cos tremolés de cap a peus amb la força de la mascletà. I és que he volgut que el sud també fos meu.
I no ho he fet només perquè m’abellia (verb que m’he permès d’incorporar al meu estàndard) o perquè calia, sinó perquè hi sortia guanyant. Guanyant amb matisos, en força, en veritat i, sobretot, en futur. Força que dóna el sumar. En veritat perquè durant massa anys hem viscut espantats, diria que acorralats per precaucions que ens han debilitat respecte del blaverisme, que si bé no és un fantasma, no és un gegant. I en futur perquè la lucidesa de reclamar la unitat nacional com un eix bàsic de qualsevol política que vulgui ser catalana ve de la força del sud.
Em perdonarà el mestre Barnils que en aquesta ocasió hagi fet cas omís d’un dels seus consells: el periodista quan escriu, s’ha d’oblidar d’ell, no interessa a ningú. Té raó, però jo avui us volia explicar la història d’un enamorament.
Via Fora! 14 Primavera 87
2
