A Barcelona, a l’Alguer, a Llucmajor… La presència dels cavallets cotoners arreu dels Països Catalans, amb un origen que se situa al voltant del segle XV, és una mostra més dels vasos comunicants històrics i dels vincles culturals entre les societats que composen la nació.
La primera referència dels cavallets a Barcelona data de 1424 dins el Llibre de les Solemnitats, on consta que pertanyen al Consell de Barcelona. Ja el 1430 eren vuit figures, oscil·lant el nombre al llarg dels anys però no arribant mai a ser-ne més de dotze. El 1437 el Consell de la Ciutat cedí els cavallets al Gremi de Cotoners perquè n’assumissin la seva gestió. En el cas dels cavallets cotoners a les Illes, els de Llucmajor tindrien el seu origen al convent franciscà de Sant Bonaventura i segurament s’inspiraren en grups de dansadors italians de característiques semblants. Fins i tot hi ha una hipòtesi que afirma que els cavallets d’Artà es troben relacionats amb el grup de Llucmajor per la influència de la comunitat franciscana establerta a les dues viles. La primera referència que es coneix és un dibuix d’un notari llucmajorer del segle XV i la referència d’una dansa a la ciutat de Mallorca el 1458. Així doncs, formarien part dels entremesos de les processons. El nom prové dels cavallets Cotoners de Barcelona perquè eren pagats pel gremi dels teixidors de cotó.
Després d’una aturada de dècades, a principi del segle XXI, el 13 de juny de 2000, festa de les relíquies de Santa Càndida, es van reestrenar els cavallets cotoners de Llucmajor tal i com apareixen a la imatge: el grup el formen cinc cavallets inclosa la dama. Aquesta és l’única que porta la crinera blanca mentre que la resta la porta grisenca. La vestimenta pot ser vermella, groga i blava; sempre en tons llampants, amb una gorra del mateix color, calces blanques, cintes de colors i cascavells.
