Coneixem l’origen del bestiari i dels gegants de Barcelona? Més enllà de veure desfilar pel carrer aquestes figures de la cultura popular catalana, ens hem plantejat des de quan els barcelonins i barcelonines en gaudeixen, i per quina raó van néixer? La resposta, sovint, està custodiada als arxius parroquials, indrets que durant segles han preservat en silenci un patrimoni documental sense el qual no podríem prendre consciència de la importància de la nostra imatgeria popular. En el marc de les festes de Sant Josep Oriol, tothom qui estigui interessat a descobrir com funcionen els arxius parroquials i quin és el seu paper no es poden perdre la conferència que acollirà la Casa dels Entremesos aquest dijous 22 de març a les 20h, a càrrec de Jordi Sacasas, arxiver de l’arxiu parroquial de Santa Maria del Pi, que mostrarà diferents referències històriques dels quatre Gegants del Pi i la Mulassa però també del Drac, l’Àliga, el Bou, els Gegants de Santa Maria del Mar, els Diables i altres figures.
“Parlem molt de cultura popular, però potser la gent no coneix tant d’on prové la documentació que ens permet establir l’origen i les particularitats de cada expressió cultural. Les expressions de cultura popular com la imatgeria i els gegants sovint estan relacionades amb el món cristià, de manera que aquestes festes i expressions eren gestionades per les parròquies o el seu entorn”, explica a Tornaveu en Jordi Sacasas. En aquest sentit, ens avança que la seva conferència realçarà la importància dels arxius que conserven la documentació, la majoria inèdita, sobre quan comencen a celebrar-se les festes, com es gestionaven i per quina raó naixien gegants o figures del bestiari. “Tota aquesta informació l’hem d’anar a buscar als arxius parroquials, i resulta que Barcelona és un gran centre de cultura popular, bestiari i gegants, on els arxius parroquials no estan massa ben conservats, però sí el del Pi”. Sacasas explicarà als assistents a la conferència la documentació que conserva aquest arxiu, “que inclou documents des del segle XV”.
Aprofitant la celebració de la conferència, en Jordi Sacasas remarca a Tornaveu que hi ha molta documentació per treballar sobre la cultura popular a Barcelona anterior al segle XIX, i “és una llàstima que no s’exploti, perquè si bé hi ha treballs folcklòrics o no especialitzats, falten treballs científics sobre aspectes tan rellevants de la nostra cultura popular com la Mulassa o el Corpus”. És per això que el responsable de l’arxiu de l’església del Pi convidarà tothom qui ho vulgui a visitar i consultar els arxius per tal de poder dur a terme treballs a fons.
1
