ENLLAÇ s’ha caracteritzat sempre per estar amatent i sensible a les noves propostes que es fan presents dins de la nostra realitat cultural i social, tant la que ens és més propera com la que ens és més llunyana. Amb més o menys encert, els darrers anys hem intentat d’apropar-nos i apropar-vos a les formulacions i perspectives que podríem englobar en la denominació d’alternatives.
Es tracta de tot un seguit d’iniciatives que d’alguna manera volen donar una resposta immediata i alhora global a la situació de despersonatlització i agressivitat imperants en el món d’avui. Amb aquest esperit i amb la intenció que aquest article no sigui l’últim, us oferim una breu exposició introductòria del context en el que la gent d’ENLLAÇ creiem que es desenvolupen els nous monjos i monestirs que sembla ser que retornaran en els propers anys.
En aquest ric, contradictori, plural i a voltes massa caòtic món ecologista-alternatiu, s’ha anat fent present progressivament una corrent difusa, teòrica i pràctica que reclama insistentment una renovació espiritual com a condició necessària per a la superació de la crisi de civilització en la que Occident i de retruc el món sencer es troben immersos. Aquesta renovació espiritual és formulada en molts casos a partir de la recuperació de la imatge i de la pràctica del monjo i la vida monacal, que tan importants foren en la construcció de la nostra Europa, després de la desfeta de l’Imperi Romà, a partir de l’Edat Mitjana. A grans trets es poden assenyalar dos tipus de fets en el marc de la constel·lació ecologista-alternativa als països occidentals que ens mostren la voluntat de recuperació del monjo i la vida monacal (l).
Per una banda hi ha el conjunt de comunitats de vida formades per tots aquells i aquelles que han fet aquest tipus d’opció convivencial, per als quals el creixement personal i espiritual és un element molt important. Amb aquesta opció intenten dur a terme el tipus de vida que es troba a l’horitzó de la seva utopia. La diversitat d’aquests grups és força gran i no tos contemplen la implicació sòciocultural del seu projecte de la mateixa manera. Cal dir també que en molts casos aquestes noves comunitats no formulen la seva proposta com a quelcom de monacal, tot i que a la realitat s’hi troba relacionada a un nivell o altre: recerca d’un creixement personal de base espiritual, opció de vida basada en la simplicitat voluntària, integració en els cicles naturals, creació d’estructures, econòmiques, convivencials i culturals alternatives a les dominants… La importància de la seva implantació és desigual segons les àrees, a França i els EUA és on la seva presència és més important. Tanmateix, dins d’aquest mateix VIA FORA! us parlem d’un projecte fet realitat pels companys de PORTAVELLA, es tracta d’un procés de concreció que cal tenir molt en compte. Alguns han volgut veure en tot aquest moviment comunitari tan sols una perllongació en el temps de les comunes dels hippies dels anys 60, valorant-ho tan sols com una nostàlgia negativa i infructífera. Sense negar una certa relació en aquest sentit, que no és l’única ni la més important, cal deixar clar que les actuals comunitats presenten diferències importants i essencials amb aquelles propostes de la dècada de les flors, i que en un altre moment podrem analitzar més detingudament.
Per altra banda, diferents persones, que es poden situar en el camp del pensament ecologista i alternatiu, en els darrers anys han manifestat amb claredat la necessitat de nous monjos i nous monestirs per a redreçar i reconduir la realitat sociocultural d’Occident. Assenyalem-ne unes quantes, potser les més representatives.
– Leopold Khor, economista i pensador alemany, anomenat el Noé de Salzburg, mestre d’E.F. Schumacher i reivindicador de la mesura humana en les realitzacions culturals i materials de la humanitat. Vegi’s l’entrevista publicada anteriorment per VIA FORA!, en la que demana explícitament la creació de nous monestirs (2).
– Teodor Roszak, historiador nord-americà, estudiós del moviment de la contracultura, que en el seu darrer llibre analitza el paper dels monestirs i la vida monacal a la història europea i valora la seva possible viabilitat actual i futura (3).
– Rudolf Barho, intel·lectual alemany provinent de la RDA, on fou engarjolat i posteriorment expulsat pel seu marxisme heterodox i renovador, militant dels Die Griinen de la RFA del 1980 al 1984. Des de la seva sortida del partit verd alemany s’ha dedicat a la recerca d’una síntesi entre política i espiritualitat, que l’ha portat a la reivindicació i creació de nous monestirs com a element bàsic d’un nou procés de socialització i culturació. El resultat i orientació de la seva proposta queden clarament expressats en el text que fa uns números també vam publicar al VIA FORA! (4).
– Raimon Pànikkar, filòsof, teòleg i pensador indocatalà, que enmig de tota la seva tasca d’investigació i estudi de la societat actual, des d’una perspectiva profundament interdisciplinària i intercultural, ha estudiat i tractat el paper i lloc del monjo modern (5).
Aquests elements il·lustradors que hem presentat d’una manera sintètica són els que ens fan pensar que en els propers temps assistirem a un floriment de vocacions i opcions monacals, no d’una manera massiva i intensa (per altra banda poc desitjable), sinó lentament però amb persistència i força.
Certament que aquest previsible moviment neomonacal serà divers, plural, contradic- tori, no mancat d’errors (d’altra banda imprescindibles i necessaris), però que segura- ment anirà prenent una importància progressiva en el nostre teixit social i cultural. No cal dir que totes i tots esteu convidats a participar-hi, fent-nos arribar, si ho creieu convenient, les vostres idees, concepcions i visions al respecte.
Notes:
(1)- El paper i lloc de les propostes comunitàries en la constel·lació ecologista-alternativa, fou analitzat per l’Agustí Nicolau en l’article Per un diàleg d’estratègies, aparegut al VIA FORA! Núm. 22.
(2)- Vegi’s VIA FORA! Núm. 2.
(3)- Vegi’s ROSZAK, T. Persona, Planeta Ed. Kairos, Barcelona.
(4)- Vegi’s VIA FORA! Núm. 23.
(5)- Vegi’s PANIKKAR, R. Benhaurada Senzi- llesa , Ed. La Llar del Llibre, Barcelona 1989.
Via Fora! 25 Any 7, Volum III, hivern del 1990
