En un moment en què la balança de la futura comunicació sembla decantar-se per l’espai d’Internet, l’Associació de la Premsa Comarcal publica un acurat estudi sobre la «premsa comarcal i local catalana d’informació general i amb difusió de pagament», tal com es subtitula el volum pulcrament editat. Ja disposàvem de diversos inventaris sobre l’abast i la penetració social del que s’ha definit com a ‘premsa de proximitat’, a bastament analitzada especialment per un dels autors d’aquest estudi, el professor de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Guillamet. A més, un altre dels autors, també professor de la UPF, Joan Maria Corbella —que fou delegat de promoció de la premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya—, ja contribuí a l’estudi La premsa a Catalunya els anys 80. De Guillamet, segurament el primer estudiós del fenomen del periodisme comarcal, m’ha estat fàcil trobar el llibre Premsa, franquisme i autonomia, que es pot considerar un clàssic sobre la matèria. A l’autoria se sumen el sociòleg Enric Yarza i l’economista Celestino Manzano, que hi aporten la seva experiència en el camp del màrqueting i la publicitat. Manzano, a més a més, ha tingut cura magníficament de l’edició.
Per trajectòria personal, sempre m’ha interessat aquest sector. Des del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya vaig promoure el primer inventari d’aquestes publicacions per a exposar-les a l’Expocultura del 1982.
Dirigia una de les publicacions que va promoure el I Congrés de la Premsa Comarcal a principi dels anys vuitanta i vaig formar part del comitè executiu donant suport a l’amic Josep Maria Huertas, ànima del congrés, sense oblidar la magnífica aportació de la fundació Serveis de Cultura Popular, on ens reuníem. L’aportació d’aquest sector a la transició política fou tan considerable com el paper de dinamització desenvolupat en les respectives àrees d’influència, però la majoria es fonamentaven en un voluntarisme militant, malgrat que ja havien sorgit iniciatives de professionalització que començaven a marcar les pautes que s’han imposat finalment. Ja en coneixíem la penetració; sabíem que la proximitat ens donava més lectors per exemplar que la resta de la premsa. La majoria d’aquelles publicacions havien avançat el debat sobre política municipal i no poques d’elles havien iniciat la publicació de textos en català. Tenien l’estima del seu entorn i anaven tirant econòmicament, només tirant. El congrés aixecà acta de somnis i mancances. No es pot oblidar, com recorda Guillamet, que aquesta premsa va patir la repressió, la supressió i l’apropiació franquista
Més d’un quart de segle ha transformat la situació. Han sorgit diaris, setmanaris, bisetmanaris, s’han professionalitzat empreses i redaccions, s’han innovat continguts i creat espais públics locals, comarcals i intercomarcals, s’ha obligat els diaris centrals a incorporar la informació local. Uns 2.800 professionals treballen en el sector. Ningú no els supera en presència al territori. Més de 88.000 marques hi aporten unes 60.000 pàgines de publicitat, en conjunt supera el milió de lectors i avança en el rànquing la premsa diària; també en la xifra de sis lectors per exemplar. És present a 38 comarques amb 8 diaris, 2 bisetmanaris, 26 setmanaris, 2 quinzenals, 49 revistes mensuals, 21 bimestrals i 25 trimestrals.
Al costat de la relació de publicacions, el llibre analitza la viabilitat de la premsa comarcal visualitzant que es tracta d’un sector prou potent per a encarrilar la seva projecció de futur utilitzant les noves tecnologies de la comunicació, com pot ser l’aparició de la premsa digital. L’anterior impacte de l’aplicació de la informàtica ajudà a consolidar aquest tipus de premsa, com abans havia contribuït positivament el pas de la tipografia a l’òfset; ambdues tecnologies van fer més lleugera i assequible tant la gestió com el disseny, i van millorar les il·lustracions i afavorir la incorporació de publicitat, actualment afectada per una crisi econòmica que es va trampejant amb les mateixes dificultats que els altres sectors.
Des d’aquí hem de recalcar que la majoria d’aquestes publicacions van sorgir del fenomen associatiu i n’hi ha una bona part —segurament les que no aspiren a convertir-se en empresa— que encara conserven l’estatut d’associació, com una de les característiques que els dóna la proximitat de la gent i la consideració que es tracta d’iniciatives d’interès públic, que conformen «la mala salud de ferro de la premsa comarcal» a què fa referència el president de l’ACP, Estanis Alcover, en presentar el llibre.
Pere Baltà
