“El cineclubisme no desapareixerà mai. És el fet de compartir quelcom que et commou, remoure consciències, generar opinions”, defensa amb passió Joaquim Roqué, president de l’Associació d’Amics del Cinema de Ribes de Freser. Ell coneix de primera mà el vincle emocional que desperta el fenomen dels cineclubs entre la societat, especialment en aquesta petita localitat del Ripollès.
L’entitat que presideix va sorgir amb una missió: aconseguir reobrir, a través del suport de la societat civil, l’històric Cinema Catalunya. Una sala dels anys 20 del segle passat que va sobreviure a la tempesta franquista emetent cinema comercial en llengua castellana.
“L’Eugeni Casals, veí del poble, va assumir-ne la gestió i la propietat als anys seixanta, però l’any 2007 es va jubilar i la sala va romandre tancada durant un any”, explica Roqué, que ho atribueix a un canvi en els hàbits de consum de l’oci, l’auge dels cinemes multisala i la caiguda de la població local. “En poc temps, la població de Ribes va decaure de 5000 a 2000 habitants”, afirma.
Per salvaguardar aquest equipament històric, l’Associació d’Amics del Cine de Ribes va arribar a un acord amb el Consistori per assumir-ne la gestió, la programació i les despeses, sempre que existís una forta massa social darrera l’entitat que garantís la viabilitat econòmica de la sala. L’entitat va iniciar una activa campanya de captació d’associats i, en poc més d’un any, es va recuperar la programació habitual.
Actualment sumen 370 socis. El 50% viuen a la localitat, la resta són segones residències i caps de setmana. “És un soci sentimental, molt vinculat al poble i a la Vall de Ribes, que entén la importància del cineclub com a eina de dinamització cultural”, afirma Roqué.
Uns 4000 espectadors passen cada any per les butaques del Cinema Catalunya per gaudir de les pel·lícules, els fòrums de debat o les programacions especials. En els darrers mesos, la sala ha acollit la marató de films d’El Senyor dels Anells, on es convidava als espectadors a assistir disfressats dels personatges; un cicle de cinema de terror, on també es premiaven els vestits més terrorífics; un campionat de videojocs, així com cinefòrums, de films com Fènix 11·23 amb l’Èric Bertran, o documentals, com Spain’s Secret Conflict amb Matthew Tree.
Ribes gaudeix del seu cinema gràcies a l’esforç exclusiu dels seus ciutadans. Tal i com reconeix Roqué: “Ens autofinancem i cobrim despeses, però no seria sostenible sense l’esforç dels voluntaris”. Malgrat les dificultats, el teixit associatiu no deixa de respondre.
1
