Plataforma per la Llengua ha presentat a l’UCE (Universitat Catalana d’Estiu), a Prada de Conflent, el Quart Informe CAT, 50 dades sobre la llengua catalana, una revisió de l’estat de salut del català arreu dels Països Catalans en àmbits molt diversos. “Aquest informe ens permet de veure com es transforma el català cada any, en contextos polítics i culturals diferents”, explica en Francesc Marco, membre de l’executiva de Plataforma. El treball es basa tant en estudis de la mateixa entitat com en dades oficials proporcionades per diverses administracions i organismes estadístics, així com informes que sovint passen desapercebuts. En aquest sentit, “el retrat és molt fidel”, afegeix Marco. De l’estudi de les xifres en els 50 àmbits, se n’extrauen dues conclusions. La primera, que en aquells àmbits en què l’Estat no pot intervenir o que depenen de la tria que faci el ciutadà, el català avança. És el cas, per exemple, dels mitjans de comunicació digitals -dos diaris tenen més de 2.000.000 d’usuaris mensuals-, o de les xarxes socials i la tecnologia, on el català està molt normalitzat.
Ara bé, allà on l’Estat pot intervenir i té capacitat per regular, el català recula o té moltes dificultats. L’administració de justícia i les normatives de consum en són els casos més clars. Així, Plataforma per la Llengua recull que més del 90% dels documents notarials redactats a Catalunya són en castellà, o que dos de cada tres secretaris judicials que treballen al País Valencià no saben català. Pel que fa al comerç, les dades també són preocupants: 3 de cada 10 comerços de Barcelona no atenen els clients en català. I malgrat que la Generalitat ha legislat sobre el cinema per tal de garantir un percentatge més elevat de projeccions en llengua catalana, actualment només el 3% de les projeccions són en la nostra llengua.
Podeu consultar l’informe complet, fent clic aquí.
