Documentat per primera vegada el 1802 durant una visita del rei Carles IV, el Ball de Pastorets d’Igualada, de “12 bastons per los pastors, pintats”, va ser practicat des de bon començament per a infants. Com recull la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI), segurament aquest ball hauria tingut un origen en els homenatges que, en forma de ball de bastó llarg, ponts florits o alçaments d’aclamació, el poble feia al Sant Patró.
Les darreres aparicions del Ball de Pastorets igualadí foren segurament per la Festa Major de 1928, i de fet, les colles locals dels cercolets i dels bastons també havien desaparegut. Des d’aleshores, el ball de pastorets va ser totalment aliè a Igualada. Ara, però, la FESTHI vol recuperar la tradició aprenent les diverses danses, realitzant el ball parlat, descobert el 2010 a l’Arxiu Amades del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).
L’historiador Gabriel Castellà explica que els Pastorets igualadins acostumaven a servir-se d’una tonada que és la comuna a tots els exemples coneguts (“pastoret, d’on véns?”). L’instrument musical històric era el flabiol i l’escollit per la colla per acompanyar el Ball de Pastorets era la mitja cobla, composta de sac de gemecs o manxa borrega i flabiol amb tamborino.
