El nou lliurament s’atura a disseccionar la presència del bacallà, la carn i els menuts. Seguint l’esquema de les anteriors publicacions, Marquès fa una relació de les referències històriques i literàries de cada plat, n’explica detalladament la recepta, les variants culinàries a diferents poblacions, i també altres denominacions i dialectalismes de la menja. La demostració, si encara algú la necessita, que la cuina també és una expressió cultural.
Sobre el bacallà, l’autor afirma que “catalans i occitans (…) hem sigut dels pobles més aficionats al llarg de la seua història”. Marquès n’exposa més de cent receptes d’arengades, de bull de tonyina i altres peixos salats o assecats. En l’apartat de la carn, encara més extens -més de 150 plats-, ofereix una explosió de coneixement sobre el bou, la vedella, el porc, el cabrit, les perdius, cuinats de les maneres més variades. El llibre es clou amb una selecció, també considerable, de menuts. Reminiscències, d’aquells temps en els quals els conills i l’aviram es mataven a casa. Plats tradicionalment associats a la cuina de famílies pobres, i qui sap si per culpa d’aquest rerefons, encara massa poc prestigiats.
