El gener de 2002 apareixia als quioscs un projecte de periodisme esportiu en català, no només de llengua, sinó de referents. El 9 Esportiu, l’únic diari esportiu en la nostra llengua, inicialment es distribuïa gratuïtament dins els diaris del grup de la Coordinadora de Mitjans, ja desapareguda, i a principis de 2003 va començar a vendre’s per separat als quioscos catalans, alhora que mantenia una edició reduïda i gratuïta a l’interior d’alguns dels principals mitjans en català del país, com El Punt, el Segre, Regió 7, el 9 i el Diari d’Andorra. A principis de 2010, també va ser inclòs dins l’AVUI, fins que l’agost del 2011 va iniciar el camí en solitari amb una oferta renovada i més potent per competir amb la premsa esportiva en castellà i de referents espanyols.
Certament, hi ha una tradició de premsa esportiva molt potent al país, amb un diari centenari, Mundo Deportivo, i un que té tres dècades d’història, Sport. Es tracta de productes de qualitat, però no en la nostra llengua. I és aquí on ha fet forat El 9 Esportiu. Amb xifres encara modestes comparativament, uns 6.000 exemplars, la capçalera està consolidant un espai que se situa per sobre de les previsions i aplana el camí cap a l’objectiu de col·locar-se entre els 8.000 i els 10.000 exemplars en els propers sis anys.
Els professionals d’aquesta capçalera són conscients que “competirà amb la premsa esportiva en castellà, que guanya al quiosc per golejada, tant per capçaleres com per nombre d’exemplars, malgrat que la presència del català a la premsa generalista ha fet un salt molt important”. Però consideren que “comença la remuntada” de la premsa esportiva en català. Amb un mínim de 40 pàgines diàries en color, amb un disseny totalment renovat, al servei dels continguts i del projecte periodístic, el rotatiu, tant en la seva versió de paper com en la digital, vol fugir dels “referents aliens i del seguidisme dels lideratges esportius que s’emparen en icones i en símbols que ni ens pertanyen ni s’identifiquen amb Catalunya”.
El 9 Esportiu, doncs, es consolida com una plataforma per informar i opinar sobre l’àmbit esportiu a casa nostra i al món, des d’una òptica catalana. Això implica, a diferència de les altres dues capçaleres, defensar com a pròpies les seleccions catalanes i promoure el seu reconeixement internacional. És doncs, no només un projecte periodístic en català, sinó un projecte amb una visió de país que també trenca amb tota l’oferta al mercat de la premsa esportiva.
L’any 2003, El 9 Esportiu va ser guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana per ser el primer diari en català que ha contribuït a la consolidació i creixement de la presència de la llengua en l’esport. Amb la nova etapa que va iniciar a l’estiu, aquesta capçalera reforça encara més la seva aposta per normalitzar la llengua en el món de l’esport.
Enllaç
