Tornaveu
Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana.

Des de l’any 1994, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) convoca i organitza congressos amb una temàtica concreta —majoritàriament d’història— per treballar i presentar propostes des de la recerca local generada a l’entorn dels centres d’estudis i la de les universitats, que poden tenir un marc més general. Els congressos s’han estructurat en diversos àmbits en els quals es presenten ponències encarregades i comunicacions presentades lliurement, a més d’algunes conferències específiques o d’alguna taula rodona. En tots els congressos s’ha procurat sempre tenir present els diferents territoris de l’àmbit lingüístic, tant per la temàtica de les ponències encarregades —normalment a professors de diferents universitats— com per la procedència dels ponents, com pels llocs on s’han celebrat. Els congressos organitzats fins ara són: Moviments socials i dinàmica associativa (Lleida, 1994), Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana (Palma, 1997), Fonts orals. La investigació a les terres de parla catalana (Barcelona, 2001), Església, societat i poder a les terres de parla catalana (Vic, 2004), Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana (Maó 2005), Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana (Barcelona 2006), Els processos migratoris a les terres de parla catalana (València 2008), 1960-1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana (Barcelona i Cornellà de Llobregat 2011).

El IX Congrés de la CCEPC vol promoure i posar en comú la recerca feta des de la perspectiva del món local sobre el que va significar la ruptura de les Noves Plantes allà on van ser aplicades i sobre la transcendència de les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que van viure i protagonitzar al llarg del segle XVIII les successives generacions de persones que habitaren el conjunt dels territoris de parla catalana, atenent els canvis i les continuïtats. S’han previst quatre àmbits per aplegar estudis temàtics i biogràfics relacionats amb les propostes de cada un d’ells.

Àmbits del congrés:

Àmbit 1: Sistema polític i elits locals: règim municipal, hisendes locals i fiscalitat.
Estudis sobre els efectes dels canvis polítics en l’espai municipal: els nomenaments de càrrecs i els nous càrrecs electes instaurats per Carles III, àmbits de l’acció governamental local, interferències externes, evolució dels grups de pressió, dels càrrecs de govern i de les elits, anàlisi de les hisendes locals, gestió dels propis municipals i dels béns comunals, els cadastres i la fiscalitat reial, les contribucions militars.

Àmbit 2: Una economia en transformació: especialitzacions productives, xarxes comercials i dinàmiques gremials.
Estudis sobre les diverses activitats productives d’homes i de dones: innovacions, progressos o decadències, les confraries i organitzacions gremials: conflictes i evolució, estudis sobre les activitats mercantils, la tragineria, les companyies comercials, els destins peninsulars i marítims, els professionals en l’àmbit local, paper dels arrendaments i dels sistemes de crèdit.

Àmbit 3: Transformacions socials i conflictivitat: mobilitat social, xarxes de relació familiar i espais de sociabilitat.
Estudis sobre l’evolució de les estructures socials, el xoc d’interessos entre les elits, el conflicte entre governats i governants, els conflictes senyorials, les accions col·lectives d’homes i dones en defensa de drets: la subsistència, l’aigua, l’ensenyament…, les solidaritats i accions benèfiques, les activitats socials.

Àmbit 4: Cultura popular i renovació de les idees: llengua, ensenyament, producció científica i literària.
Estudis sobre les creences i activitats tradicionals, i sobre la introducció dels nous corrents científics, tècnics i culturals, les biblioteques, el paper de les parròquies i els monestirs, la dialèctica català-castellà, les escoles, els itineraris dels que feien l’ensenyament superior, els escrits memorialístics, les funcions teatrals i les activitats musicals, els homes i les dones de la Il·lustració.

La conferència inaugural anirà a càrrec d’Agustí Alcoberro: Els Decrets de Nova Planta: lleis de Castella o experiment absolutista? També s’ha previst una conferència dedicada al cas específic de Menorca, a càrrec de Miquel Àngel Casasnovas (Institut Menorquí d’Estudis). I en el quart àmbit tindrà lloc una taula rodona organitzada amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans sobre la repercussió en la llengua dels decrets de Nova Planta i la seva posterior evolució. La taula serà moderada per Josep M. Nadal (UdG). Alguns dels ponents confirmats són Llorenç Ferrer (UB), M. Carme Irles Vicente (U. d’Alacant), Max Turull (UB), Patrici Pojada (U. Perpinyà), Jaume Dantí i Riu (UB), Mercè Renom (UB – CECBLL), Biel Jover Avellà (UdG) i Joaquim M. Puigvert (UDG).

Es podran presentar comunicacions a qualsevol dels quatre àmbits del congrés.
Terminis:

  • 20 de setembre de 2013. Inscripció del títol de la comunicació i resum de mil caràcters.
  • 10 de gener de 2014. Lliurament del text sencer de la comunicació (màxim de trenta mil caràcters, notes incloses).

Recepció de textos i informació sobre el congrés: CCEPC: C/ del Carme, 47 (IEC) 08001 Barcelona. Tel. 933248585, ext. 131. Adreça electrònica.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa