L’origen del Corpus Christi es remunta a principis del segle XIV amb el Papa Joan XXII, i era una festa de l’església catòlica destinada a venerar l’eucaristia i impregnar el poble amb els misteris de les Sagrades Escriptures. El 1320 es va celebrar a Barcelona la primera processó de Corpus, convertint-se, amb Girona, en una de les ciutats més importants d’Europa en aquesta celebració de caràcter religiós, social i cultural.
Progressivament, les processons de Corpus es van anar deslliurant de l’element litúrgic i van adoptar un caràcter pagà en bona part dels elements festius que van anar introduint les classes populars. En són exemples les Enramades d’Arbúcies, el bestiari i altres entremesos absolutament arrelats a la tradició festiva de casa nostra. Algunes de les festes de Corpus que s’han mantingut fins a l’actualitat són la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les Enramades d’Arbúcies i les Enramades de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga i la tradició de l’ou com balla a diverses poblacions, les més potents, Barcelona i Tarragona.
A la imatge, una processó de Corpuls a Barcelona a principis del segle XX, on els capgrossos representen la debilitat humana contra el poder diví i els gegants són possibles descendents de dos gegants històrics: el filisteu Goliat i Sant Cristòfol.
